La missió Hipatia II conclou que la sang menstrual pot fertilitzar cultius en missions a Mart

Les astronautes de la missió Hipatia II han arribat a una reveladora conclusió: la sang menstrual podria convertir-se en un fertilitzant natural ideal per al cultiu d’aliments en hivernacles d’estacions espacials a Mart. Aquesta troballa forma part de les principals conclusions presentades aquest dilluns per les tripulants de la missió simulada realitzada al desert de Utah, que ha analitzat, entre altres àmbits d’investigació, els efectes d’una exploració marciana al cos femení. Les científiques han destacat que la menstruació i l’ús de la copa menstrual són perfectament "compatibles" amb les missions espacials i fins i tot poden proporcionar un valor afegit significatiu. Així mateix, han assenyalat que, encara que la massa muscular de les participants es va reduir durant l’experiència, el seu pes i força es van mantenir estables.

Les set integrants de la missió científica Hipatia II, dedicada a investigar les condicions de vida a Mart i els efectes de les experiències espacials al cos de la dona, han viscut durant dos setmanes en la Mars Desert Research Station (MDRS), ubicada al desert de Utah, Estats Units. En aquest entorn que simula les característiques del planeta roig, les tripulants s’han enfrontat exigències físiques considerables i restriccions d’aigua i aliments similars a les que experimentarien en una veritable expedició marciana.

Una de les primeres revelacions que les investigadores han compartit durant la presentació d’aquest dilluns és que totes les participants van experimentar una reducció a la seua massa muscular. Helena Arias, enginyera de l’equip, ha explicat que aquests resultats es deriven de les antropometries realitzades a les set integrants abans i després de la missió. No obstant, ha precisat que l’experiència no va alterar ni el pes corporal ni la força de les tripulants, gràcies a una rutina diària de 30 minuts d’exercicis de força, resistència i cardiovasculars, combinada amb una nutrició adequada.

L’ús de la sang menstrual com a fertilitzant: un descobriment pioner

Més enllà de centrar-se en tasques de supervivència i investigació científica, les astronautes també van dedicar part del seu temps a estudiar el biaix de gènere vinculat a l’exploració espacial. En aquest context, un dels aspectes més destacats ha estat la gestió dels cicles menstruals durant la missió.

"La nostra és la primera tripulació de dones astronautes que ha utilitzat la copa menstrual en una missió simulada", han explicat les tripulants d’Hipatia II, que han afirmat que un dels seus propòsits era reivindicar el cicle natural femení i "rebutjar la visió masculinitzada de l’exploració espacial". Han subratllat que tant la menstruació com l’ús de la copa menstrual són perfectament "compatibles" amb aquest tipus d’experiències i poden aportar un valor afegit considerable.

La geòloga Marina Martínez ha detallat que durant la missió es va utilitzar la sang de dos tripulants que van tenir el seu període com a fertilitzant natural per a les plantes. Aquesta iniciativa forma part d’un projecte col·laboratiu amb el Hospital Sant Pau. "Fins ara no existeix cap estudi científic que realment s’hagi preocupat per comprovar que efectivament la sang de la menstruació és un fertilitzant natural efectiu", ha explicat Martínez.

Els resultats preliminars dels experiments realitzats en planters amb llegums prèviament germinats a l’estació han mostrat que l’ús d’una dissolució de sang menstrual barrejada amb aigua pot resultar beneficiós per al creixement vegetal. Les plantes fertilitzades amb aquest mètode van desenvolupar més arrels i van créixer més ràpidament. La geòloga i responsable de l’hivernacle de la missió ha destacat que en una missió espacial on la majoria dels aliments són deshidratats, els brots verds es converteixen en una cosa "molt preuada".

Alta exigència física i contribucions científiques significatives

La missió Hipatia II ha estat marcada per nombroses sortides extravehiculars, ja que molts projectes requerien desenvolupament a l’exterior de la base. En dos setmanes, les astronautes anàlogues van realitzar un total de 22 sortides, dos cada dia —una al matí i una altra a la tarda— amb una durada d’entre tres i quatre hores.

Quatre d’aquestes sortides es van destinar exclusivament a instal·lar un tríedre a l’exterior de la base, en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA). Aquest instrument serveix per calibrar satèl·lits que orbiten la Terra. Les astronautes d’Hipatia van dissenyar el tríedre, el van construir al mòdul RAM de l’estació i el van instal·lar a l’exterior, fixant l’estructura al terra en un tros de formigó utilitzant trepant i broca.

D’aquesta forma, Hipatia Mares ha contribuït a ampliar les instal·lacions de l’estació de Utah amb un instrument que podran utilitzar les pròximes tripulacions i qualsevol grup d’investigació i tractament de dades satel·litàries per realitzar revisions meteorològiques, així com estudis oceanogràfics i climàtics globals. Aquest tipus de calibratge permet obtenir la precisió necessària en els mesuraments satel·litaris per concloure, per exemple, que el nivell del mar augmenta 5 mil·límetres cada any i que aquest creixement s’està accelerant exponencialment, o que el gel de l’Àrtic ha disminuït més d’un 12% cada dècada.

Noves línies d’investigació incorporades a la missió

La missió també ha incorporat noves línies d’investigació com la geologia. La tripulació va recollir mostres de dotze ubicacions del desert de Utah utilitzant una pistola de fluorescència de rajos X que permet realitzar anàlisi químics in situ. Això ha permès prioritzar la qualitat sobre la quantitat de material geològic, evitant una recol·lecció a cegues. Les investigadores van aconseguir identificar una sèrie de minerals i roques que expliquen la història geològica del lloc, molt similar a Mart. A més, Hipatia II va trobar un mineral molt ric en estronci (40%), un resultat que demostra que una astronauta amb instrumentació augmenta les probabilitats d’èxit en una expedició.

Les astronautes han assenyalat que l’estronci és un indicador de la presència abundant d’aigua en forma líquida, en un entorn àrid com és actualment el desert de Utah. Encara que fins el moment mai no s’ha trobat estronci a Mart, les tripulants han apuntat que si algun dia es detectés, això confirmaria un període passat amb abundància de rius. Han recordat que a Mart s’han trobat altres minerals que també indiquen presència d’aigua i alteració hidrotermal, com el guix o la sílice, que també s’han trobat a Utah.

Sostenibilitat: un pilar fonamental de la missió

Un altre dels àmbits d’investigació innovadors ha estat la sostenibilitat, en el qual s’han desenvolupat diversos projectes per reduir l’empremta ecològica de les astronautes. Jennifer García Carrizo, responsable de comunicació d’Hipatia II, ha informat que la missió ha estalviat 832,31 quilowatts (kW), quantitat que permetria alimentar un habitatge durant gairebé tres mesos.

Quant al consum d’aigua, ha explicat que cada tripulant va utilitzar una mitjana de 10,5 litres diaris, en comparació amb els 105 litres que consumeix diàriament una persona resident en Barcelona. Ha detallat que, en total, han aconseguit estalviar 10.526,65 litres d’aigua, quantitat equivalent a més de 100 dutxes d’uns set minuts cada una.

La tripulació també ha evitat emissions de 610,49 quilos de diòxid de carboni, equivalent a les emissions d’un trajecte amb cotxe de més de 3.600 quilòmetres. Respecte als residus, han evitat generar 78,48 quilos d’escombraries, dada comparable al pes d’aproximadament 4.000 botelles de plàstic de 500 mil·lilitres.

Què és la missió Hipatia?

La missió Hipatia és una iniciativa científica espanyola que pren el seu nom d’Hipatia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa del segle IV dC, considerada un símbol del paper de la dona en la ciència. El projecte busca investigar les condicions de vida en altres planetes, particularment Mart, i analitzar els efectes de les experiències espacials al cos femení.

Paral·lelament a la investigació científica, Hipatia II ha treballat per inspirar vocacions científiques entre nenes i joves. Anna Bach, l’artista de l’equip, ha explicat que ella mateixa ha escrit i il·lustrat un llibre infantil titulat 'Les exploradores de Mart’ que recollirà totes les aventures d’aquest grup de dones. L’obra narra les experiències viscudes al llarg d’aquest projecte al campament marcià.