El Santa Maria ingressa en un any més de 450 persones per desintoxicar-se

L’Hospital Santa Maria de Lleida va registrar l’últim any 461 hospitalitzacions per desintoxicació, un 13,5% menys que el 2023, amb l’alcohol com la substància més comuna entre els addictes. També van baixar un 16,6% les urgències, malgrat que el centre adverteix que l’addicció continua sent una malaltia estigmatitzada i infradiagnosticada.

Un total de 461 persones van ser hospitalitzades per rebre tractament per desintoxicació al llarg de 2024 a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. D’aquestes, 315 eren homes i 146, dones. Es tracta d’un descens del 13,5% respecte a l’any anterior, exercici que es va tancar amb 533 ingressats (355 homes i 178 dones). El pic d’hospitalitzacions dels últims cinc anys es va produir el 2021, amb 597 casos.

“Les persones que hospitalitzem al nostre centre és perquè tenen la voluntat d’iniciar un tractament de desintoxicació”, explica el doctor Jordi Blanch, director dels serveis de Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Santa Maria. “El fet d’ingressar és important, ja que la síndrome d’abstinència pot arribar a ser molt greu, especialment en persones addictes a l’alcohol o a l’heroïna”, va apuntar. Així mateix, “la nostra comunitat terapèutica serveix per a la deshabituació, per aprendre a viure el dia a dia sense pensar a consumir”, assegura Blanch.

Paral·lelament, el servei d’urgències de l’Hospital Santa Maria va atendre 322 persones el 2024, entre les quals 224 homes i 98 dones. Respecte a l’any anterior, 2023 (que va tancar amb 386 urgències) aquestes xifres suposen un descens del 16,6%.

Val a destacar que la franja d’edat en la qual es van registrar més atencions urgents a l’últim exercici és, amb notable diferència, dels 31 als 50 anys (186 urgències entre tots dos gèneres); seguida dels 51 a 65 anys (amb 69); i dels 19 als 30 (amb 59).

El pic de casos dels últims cinc anys va tenir lloc el 2023, quan es van registrar 386 urgències. En concret, en aquest departament, “venen intoxicats –moltes vegades, de la mà de la policia per haver causat algun aldarull–, o persones les malalties mentals de les quals s’han vist descompensades o agreujades a causa del consum d’alcohol”, explica Blanch. Finalment, les atencions a consultes externes o ambulatoris es van situar en 5.029 el 2024, xifra que va baixar un 29% en un any (el 2023 van ser 6.987).

“Amb diferència, la droga amb més addictes entre els pacients que atenem és l’alcohol”, apunta. Així mateix, remarca que l’alcohol “també és la més consumida per la població. Si bé la nicotina també genera dependència, no és tan problemàtica”. També treballen amb addictes a l’heroïna, al cànnabis o a la cocaïna, tot i que en menor mesura.

En termes generals, “a partir de la irrupció de la covid-19, vam observar un increment dels casos, tant pel que fa a hospitalitzacions, com a atencions a urgències”. L’any 2021, “van empitjorar bastants trastorns, perquè molta gent va patir més del normal amb el confinament i altres aspectes que va implicar la pandèmia”, argumenta el doctor. Lligat a aquest fet, als serveis de Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Santa Maria “també detectem molts més casos de conductes autolesives en adolescents” en aquella època, tot i que sembla que “la tendència torna a la baixa”, igual que la del consum de drogues a partir del 2024, segons el director. En contraposició, els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA), van seguir la tendència general i, en canvi, “els casos han continuat creixent, i estem igual o pitjor que durant la pandèmia”, constata Blanch.

Els professionals de la salut categoritzen les addiccions com una malaltia. Tanmateix, a causa de l’estigma que envolta aquestes i a les persones afectades, les dades esmentades poden ser tan sols la punta de l’iceberg del problema, adverteix Blanch. A més, afirma que per a un addicte és difícil “valorar el risc que comporta el consum i, quan se n’adona, ja és tard (sorgeixen problemes mèdics, accidents de trànsit, conflictivitat domèstica i/o laboral)”.

En definitiva, la situació redueix el seu accés a tractament. “Encara que un addicte sigui conscient del seu problema, ha de fer el pas de demanar ajuda”, explica Blanch, que afegeix: “Quan acudeixen a nosaltres, intentem atendre’ls directament.”