Oli utilitzat de cuina: un tresor domèstic amb dos formes pràctiques d’aprofitament

L’oli vegetal utilitzat és un dels residus més problemàtics. Cada dia, milers de litres acaben abocats pels desaigües, provocant greus danys mediambientals: contaminació d’aigües, obstrucció de canonades i sobrecostos en els sistemes de tractament d’aigües residuals. Cada vegada més, no obstant, són més les llars que reciclen el seu oli utilitzat portant-lo a contenidors especials. Tanmateix, aquest residu tan quotidià pot transformar-se en un recurs valuós quan se li dona una segona vida mitjançant tècniques senzilles de reciclatge domèstic.

Segons estimacions del Ministeri per a la Transició Ecològica, cada espanyol genera de mitjana uns 4 litres d’oli utilitzat a l’any, i aproximadament el 70% es rebutja de forma incorrecta. Davant d’aquesta situació, la reutilització d’aquest residu no només suposa un benefici mediambiental considerable, sinó també una oportunitat per crear productes útils, com sabó per a la neteja general o elements decoratius com torxes per a exteriors.

Aquests mètodes de reciclatge casolà es presenten com a alternatives accessibles i econòmiques que qualsevol persona pot implementar sense necessitat d’equipament especialitzat. A més, contribueixen a l’economia circular i a la reducció de l’empremta ecològica domèstica, en línia amb els objectius europeus de sostenibilitat per a 2030.

Elaboració de sabó casolà: un procés senzill i sostenible

La fabricació de sabó a partir d’oli utilitzat constitueix una de les opcions més populars i efectives per aprofitar aquest residu. Aquest tipus de sabó resulta especialment adequat per a tasques de neteja general com el rentat de roba, terres o estris de cuina. No obstant, els experts recomanen precaució si es desitja fer servir per a ús cosmètic, a causa de la presència de sosa càustica en la seua composició.

Per elaborar aquest sabó ecològic es necessiten materials fàcilment accessibles: 1 litre d’oli vegetal utilitzat (degudament filtrat), 135 grams de sosa càustica en escames (disponible en ferreteries), 300 ml d’aigua freda, un recipient de plàstic o acer inoxidable (mai d’alumini), un estri de fusta per remoure, motllos variats, elements de protecció com guants i ulleres, i, opcionalment essències o ratlladura de llimó per aromatitzar.

El procés d’elaboració requereix seguir acuradament diversos passos. En primer lloc, és fonamental filtrar minuciosament l’oli per eliminar qualsevol resta d’aliments o impureses. A continuació, amb les degudes precaucions de seguretat i en un espai ben ventilat, s’ha d’abocar lentament la sosa càustica sobre l’aigua (mai en ordre invers) i remoure fins aconseguir una dissolució completa, tenint en compte que aquesta barreja generarà calor com a conseqüència de la reacció química.

Una vegada que la solució s’hagi refredat lleugerament, es procedeix a incorporar l’oli gradualment, mantenint un moviment constant i enèrgic durant aproximadament 20-30 minuts, fins aconseguir una consistència similar a una crema espessa. Si es desitja, és possible afegir alguna aroma natural o colorant apropiada en aquesta fase.

Posteriorment, s’aboca la barreja als motllos elegits i es deixa reposar durant almenys 24 hores. Després del desemmotllat, el sabó s’ha de curar en un lloc sec i amb bona ventilació durant un període de 3-4 setmanes, temps necessari perquè completi el seu procés de solidificació i redueixi l’alcalinitat proporcionada per la sosa.

Torxes decoratives: il·luminació sostenible per a espais exteriors

Una altra aplicació pràctica i creativa per a l’oli de cuina utilitzat és la fabricació de torxes per a exteriors. Aquesta alternativa no només aporta un element decoratiu amb encant rústic a jardins, patis o terrasses, sinó que a més constitueix una opció sostenible per a la il·luminació nocturna d’aquests espais. Les torxes casolanes poden proporcionar llum durant diverses hores i es recarreguen amb facilitat, reduint així la dependència d’espelmes convencionals o sistemes d’il·luminació elèctrica en trobades a l’aire lliure.

Els materials necessaris per a la seua elaboració són bastant senzills: un flascó de vidre amb tapa metàl·lica, oli vegetal utilitzat prèviament filtrat, una metxa de cotó o cordó gruixut, un martell i un clau per perforar la tapa, i, opcionalment pedretes o sorra decorativa.

El procediment per crear aquestes torxes comença amb una neteja exhaustiva del flascó i la seua tapa. Seguidament, es perfora un orifici en el centre de la tapa utilitzant el clau i el martell. A través d’aquest forat s’introdueix la metxa, deixant sobresortir uns 2-3 centímetres cap a l’exterior i assegurant-se que l’altre extrem arribi fins el fons del recipient.

A continuació, s’omple el flascó amb l’oli utilitzat, podent afegir pedres o sorra decorativa per subjectar la metxa si el flascó té un diàmetre considerable. Finalment, es tanca bé la tapa i la torxa queda llesta per ser encesa quan es desitgi utilitzar.

Impacte mediambiental de l’oli utilitzat

L’abocament inadequat d’oli utilitzat constitueix un dels problemes mediambientals més rellevants al nostre país. Un sol litre d’oli pot contaminar fins 1.000 litres d’aigua, dificultant enormement el seu posterior tractament i purificació. A més, quan aquest residu se solidifica a les canonades, provoca obstruccions que generen costos significatius en manteniment i reparacions.

A Espanya, la legislació vigent considera l’oli utilitzat com un residu especial que s’ha de gestionar adequadament. Els ajuntaments disposen de punts nets i contenidors específics per a la seua recollida, facilitant així el seu posterior reciclatge industrial per a la producció de biodièsel i altres derivats.

La reutilització domèstica d’aquest residu representa, per tant, una acció complementària als sistemes oficials de recollida, que contribueix a reduir el volum d’oli que acaba rebutjat incorrectament. Segons dades del sector, per cada tona d’oli reciclat s’evita l’emissió d’aproximadament 2,8 tones de CO2 a l’atmosfera, el que posa de manifest la seua rellevància en la lluita contra el canvi climàtic.

Quins altres usos pot tenir l’oli de cuina utilitzat?

A més dels sabons i les torxes, l’oli utilitzat de cuina pot fer-se servir per elaborar espelmes aromàtiques, productes de neteja específics com abrillantadors de mobles, i en alguns casos, com a component per a la fabricació casolana de cremes hidratants per a mans i peus especialment seques o esquerdades, sempre que s’hagi filtrat adequadament i barrejat amb ingredients naturals adequats.

Quan s’ha de descartar l’oli de cuina?

No tot l’oli utilitzat és apte per a la seua reutilització domèstica. Experts en alimentació i sostenibilitat recomanen descartar aquells olis que hagin estat utilitzats per fregir peix o aliments amb olors molt fortes, els que presentin un color excessivament fosc o una olor rància, així com que continguin residus que no puguin eliminar-se mitjançant filtrat. En aquests casos, el més adequat és dipositar-los en els punts de recollida habilitats per al seu tractament industrial.

Com emmagatzemar correctament l’oli utilitzat fins la seua reutilització?

Per conservar l’oli utilitzat en condicions òptimes fins el moment de la seua transformació, convé emmagatzemar-lo en recipients de vidre o plàstic amb tancament hermètic, prèviament filtrat per eliminar partícules sòlides. Aquests envasos s’han de mantenir en llocs frescos i allunyats de fonts de calor o llum directa, factors que accelerarien la seua degradació. El temps màxim recomanat d’emmagatzemament no hauria de superar els tres mesos, per garantir resultats satisfactoris en la seua posterior reutilització.