MEMÒRIA
La copla com a doctrina moral
Centra el nou espectacle produït per Memòria Democràtica de la Paeria. Una proposta amb mirada crítica i artística creada per Jaume Belló amb música de Pancho Marrodán
Material que formarà part de l’espectacle que s’estrenarà el proper 8 de juliol. - JAUME BELLÓ
Cançons com Y sin embargo te quiero van formar part d’un gènere musical popular que, després de la Guerra Civil, es va convertir en una eina de moralització i control social, especialment sobre el rol i el cos de la dona. Així, la copla centrarà el nou espectacle de música i textos produït per Memòria Democràtica de la Paeria amb una proposta escènica creada per Jaume Belló, amb l’acompanyament musical de Pancho Marrodán, la veu poètica de Núria Pujol i la participació de Sílvia Solé de la companyia La Màxima. El proper 8 de juliol s’estrenarà a l’IEI a les 19.00 hores sota el títol Mancarena Delacrú. La veu esquerra de la copla.
En declaracions a SEGRE, Belló destaca que, sobretot a través de la ràdio, la copla va contribuir a reforçar la doble moral imposada per l’Església i la dictadura dins d’un projecte demogràfic que subordinava les dones a una funció reproductiva i domèstica. “Aquestes cançons, que eren conegudes per tota la població, assenyalaven què era considerat una bona o una mala dona”, assenyala.
Segons Belló, l’objectiu d’aquesta proposta és “posar en relleu que la copla va ser una manera subtil de generar una moral per a la dona, una manera de reeducar-les per part de la dictadura, que va guanyar pes als anys 40 i 50”. Per això, l’espectacle també tractarà sobre la normativa del Patronat de la Dona, un mecanisme utilitzat en la dictadura franquista per exercir el control sobre les dones que gosessin desafiar el model de “bona dona”. “Aquesta doble moral generava en les dones la por de què diran i la copla, que les acompanyava a través de la ràdio, tan present a les cases en aquella època, els generava una imatge mental de què era la classe de dona que havien de ser”, remarca.
Per reviure aquesta atmosfera, Belló dona veu a Mancarena Delacrú, àlter ego d’un transformista lleidatà que, entre 1958 i 1965, va representar obres crítiques sobre la copla i el règim franquista.
La producció, que combina teatre, música i poesia, vol ser un homenatge “a les veus silenciades i una reflexió sobre la memòria, el gènere i la resistència cultural”. Forma part del cicle d’activitats programades per Memòria Democràtica de la Paeria durant aquest any.
Inicis del moviment LGTBI+ en plena Transició
La projecció de la pel·lícula Te estoy amando locamente ha estat present en moltes de les propostes organitzades per commemorar el Dia de l’Orgull. La cinta tracta sobre els inicis del moviment LGTBI+, amb producció del lleidatà Xavi Toll. Ambientat a la Sevilla del 1977, al film es relata com es va forjar el Moviment Homosexual d’Acció Revolucionària que va empoderar el col·lectiu LGTBI+ en un context històric molt complicat.
La pel·lícula, el títol de la qual remet a la mítica cançó de Las Grecas, conta la història de Reme (Ana Wagener), una mare orgullosa que el seu fill Miguel (Omar Banana) sigui el primer universitari de la família, però el jove té altres plans i es prepara per concursar al mític programa de televisió Gente joven. En un moment en què l’homosexualitat encara era delicte a Espanya, la pel·lícula narra la profunda transformació de Reme, que s’atreveix a vèncer els seus prejudicis.
