Fetge gras: com detectar-ho i quins canvis alimentaris recomanen els experts

El fetge gras no alcohòlic afecta milions de persones a Espanya i suposa una preocupació creixent per als especialistes en 2025. Segons els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH), aquesta patologia es caracteritza per l’acumulació excessiva de greix al fetge sense relació amb el consum d’alcohol. L’alarmant és que pot desenvolupar-se durant anys sense manifestar símptomes evidents, la qual cosa complica la seua detecció primerenca i tractament oportú.

La malaltia presenta dos variants principals, com assenyala MedlinePlus. D’una banda, el fetge gras simple amb acumulació de lípids sense dany cel·lular significatiu; per un altre, l’esteatohepatitis no alcohòlica, on ja existeix inflamació i deteriorament de les cèl·lules hepàtiques. Aquesta última pot evolucionar cap a condicions més greus com a fibrosi, cirrosi i fins i tot càncer hepàtic si no es prenen mesures adequades per controlar-la.

Els experts sanitaris adverteixen que aquesta patologia està estretament vinculada amb factors com el sobrepès, el sedentarisme i hàbits alimentaris poc saludables. La seua prevalença ha augmentat considerablement en els últims anys, convertint-se en un problema de salut pública que requereix més conscienciació entre la població general.

Símptomes i detecció del fetge gras

Segons adverteixen prestigioses entitats mèdiques com la American Liver Foundation, detectar el fetge gras resulta especialment complicat en les seues fases inicials. L’absència de símptomes evidents fa que el diagnòstic solgui produir-se de manera fortuïta, generalment durant revisions mèdiques rutinàries o exàmens realitzats per altres motius.

Per confirmar la presència de fetge gras, els facultatius realitzen una avaluació exhaustiva que inclou història clínica, exploració física i proves complementàries com anàlisis sanguínies, estudis d’imatge (ecografia abdominal, ressonància magnètica o TAC) i, en casos seleccionats, una biòpsia hepàtica que permet determinar amb precisió el grau d’afectació de l’òrgan.

Encara que sol ser asimptomàtica, algunes persones poden presentar signes com a fatiga persistent o molèsties al quadrant superior dret de l’abdomen. Aquests indicis han de generar especial alerta en individus amb factors de risc com a sobrepès o obesitat, nivells elevats de colesterol en sang o antecedents familiars de diabetis tipus 2.

Recomanacions alimentàries segons els especialistes

La nutrició juga un paper fonamental tant en la prevenció com en el tractament del fetge gras. Els experts en hepatologia i nutrició coincideixen que adoptar una dieta equilibrada constitueix la primera línia de defensa davant aquesta patologia. Es recomana prioritzar el consum d’aliments frescos i minimitzar els processats industrialment.

L’alimentació més beneficiosa inclou abundants fruites i verdures fresques, cereals integrals rics en fibra, llegums nutritius, peix (especialment varietats riques en omega-3) i greixos saludables procedents de l’oli d’oliva verge extra, alvocats o fruita seca com les nous. Aquesta combinació d’aliments ajuda a reduir la inflamació hepàtica i afavoreix l’eliminació de l’excés de greix acumulat a l’òrgan.

Al contrari, els especialistes recomanen limitar dràsticament o eliminar de la dieta els productes ultraprocessats, carns roges amb alt contingut gras, aliments fregits, dolços industrials i begudes ensucrades. Aquests productes no només afavoreixen l’augment de pes, sinó que contribueixen directament a l’increment del greix hepàtic i potencien la resistència a la insulina, factor clau en el desenvolupament d’aquesta patologia.

Què és exactament el fetge gras no alcohòlic?

El fetge gras no alcohòlic (EHGNA) constitueix una afecció metabòlica caracteritzada per l’acumulació anormal de triglicèrids a les cèl·lules hepàtiques, sense relació amb el consum excessiu d’alcohol. Representa la malaltia hepàtica més freqüent en països occidentals, amb una prevalença que oscil·la entre el 20% i el 30% de la població adulta a Espanya, segons dades actualitzades per a 2025.

Aquesta patologia forma part del denominat síndrome metabòlica, estretament relacionada amb l’obesitat, la diabetis tipus 2 i les alteracions del metabolisme lipídic. El seu diagnòstic primerenc resulta crucial per prevenir complicacions greus, ja que aproximadament un 20% dels pacients amb fetge gras simple poden progressar cap a formes més severes com l’esteatohepatitis, que implica inflamació i dany cel·lular.

Els mecanismes fisiopatològics que condueixen al desenvolupament d’aquesta afecció són complexos i involucren factors genètics, hormonals i ambientals que interactuen entre si. La teoria més acceptada actualment és la denominada "hipòtesi dels múltiples impactes", que preveu l’acumulació de greix hepàtic com a primer pas, seguit de processos inflamatoris i oxidatius que danyen progressivament el teixit.

Per què es produeix el fetge gras?

Les causes que són subjacents al desenvolupament del fetge gras són multifactorials. Entre els principals factors de risc destaca l’obesitat, especialment quan el greix s’acumula a la zona abdominal. Els estudis epidemiològics mostren que aproximadament el 70% de les persones amb obesitat presenten algun grau d’infiltració grassa al fetge.

La resistència a la insulina constitueix un altre factor determinant, ja que altera el metabolisme dels àcids grassos i afavoreix la seua acumulació en el teixit hepàtic. Quan les cèl·lules no responen adequadament a l’acció d’aquesta hormona, es produeix un desequilibri metabòlic que condueix al dipòsit excessiu de triglicèrids al fetge.

Factors genètics també influeixen significativament en la predisposició a desenvolupar aquesta patologia. Determinades variants genètiques poden alterar el metabolisme lipídic hepàtic i afavorir el dipòsit gras fins i tot en absència de sobrepès evident. Això explica per què algunes persones primes també poden presentar fetge gras, un fenomen conegut com a "fetge gras metabòlicament obès".

Quina activitat física ajuda a revertir el fetge gras?

Juntament amb les modificacions dietètiques, l’exercici físic regular constitueix un pilar fonamental en el tractament del fetge gras. Els estudis científics demostren que l’activitat física continuada contribueix a reduir el greix hepàtic independentment de la pèrdua de pes, encara que aquesta potència els beneficis.

Els especialistes recomanen combinar entrenament aeròbic d’intensitat moderada (com caminar a pas lleuger, nadar o ciclisme) amb exercicis de resistència o força muscular. El programa ideal hauria d’incloure almenys 150 minuts setmanals d’activitat aeròbica distribuïts en diverses sessions, complementats amb 2-3 sessions d’entrenament de força.

Investigacions recents publicades en revistes especialitzades indiquen que l’entrenament intervàlic d’alta intensitat (HIIT) podria ser particularment efectiu per millorar la sensibilitat a la insulina i reduir el greix hepàtic en períodes relativament curts. No obstant, aquest tipus d’exercici s’ha d’iniciar gradualment i sota supervisió professional, especialment en persones sedentàries o amb comorbiditats.