Lleida, segona ciutat més utilitzada per anomenar carrers

Major, Església i Catalunya són els noms de carrers més comuns a Catalunya. Segons les dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, compta amb 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers. El nomenclàtor té moltes referències geogràfiques i representen una font important per definir els noms dels carrers. Pel que fa als noms de les ciutats Barcelona lidera el rànquing amb 337 carrers, seguida de prop per Lleida amb 307, fins 283 Girona, Tarragona és utilitzada 265 i València 103.

En l’àmbit de les personalitats, Pau Casals encapçala el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda lidera el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins.

El nomenclàtor també reflecteix una forta connexió amb la naturalesa: el pi és l’arbre més homenatjat; el rossinyol, l’ocell més present, i el roser, la planta més popular. Accidents geogràfics com el massís de Montserrat o el riu Llobregat també donen nom a un gran nombre de vies i carrers catalans.

El cap de la Unitat de Toponímia de l’ICGC, Miquel Parella, reivindica la importància del nomenclàtor de carrers. “És un acte notarial del país que ens defineix com a nació.” Va defensar que amb el temps la toponímia ha guanyat valor.