És obligatori el reconeixement mèdic laboral? El que diu la llei el 2025

Les empreses espanyoles estan obligades a oferir reconeixements mèdics als seus treballadors com a part fonamental de la vigilància de la salut laboral, segons estableix la normativa vigent el 2025. Aquest requisit, contemplat en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, suposa una responsabilitat ineludible per als ocupadors, que han de garantir aquesta opció encara que el treballador pugui rebutjar-la en la majoria dels casos. L’incompliment d’aquesta obligació pot portar sancions econòmiques significatives que arriben a 49.180 euros.

Segons recull l’article 22 de l’esmentada llei, "l’empresari garantirà als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents a la feina", encara que també especifica que "aquesta vigilància només podrà dur-se a terme quan el treballador presti el seu consentiment". Aquesta dualitat estableix un marc clar: l’empresa sempre ha d’oferir el reconeixement mèdic, però la seua realització dependrà generalment de la voluntat de l’empleat, tret d’en determinades circumstàncies excepcionals on resultarà obligatori independentment del consentiment del treballador.

La normativa laboral vigent contempla que ignorar aquesta obligació constitueix una infracció greu segons la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS), la qual cosa pot derivar en importants conseqüències econòmiques per a les empreses incomplidores. Els experts en prevenció de riscos laborals recomanen documentar per escrit qualsevol renúncia del treballador al reconeixement mèdic per protegir l’empresa davant de possibles inspeccions.

Quan és obligatori sotmetre’s al reconeixement mèdic?

Encara que generalment els treballadors poden rebutjar el reconeixement mèdic, hi ha tres excepcions clarament definides en la legislació on aquest passa a ser obligatori. La llei determina que l’empleat s’haurà de sotmetre a l’esmentat reconeixement quan "la realització dels reconeixements sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions laborals sobre la salut dels treballadors o per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per al mateix, per als altres treballadors o per a altres persones relacionades amb l’empresa o quan així estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat".

Aquestes excepcions busquen protegir no només el mateix treballador sinó també a tercers que podrien veure’s afectats per problemes de salut no detectats. En aquests casos específics, l’empresa pot prendre mesures disciplinàries si l’empleat es nega sistemàticament a realitzar el reconeixement, podent arribar fins i tot a l’acomiadament disciplinari per desobediència, sempre que es compleixin els requisits legals.

Règim sancionador per incompliment empresarial

La LISOS classifica com a infracció greu al seu article 12.2 "no realitzar els reconeixements mèdics i proves de vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors que procedeixin conforme a la normativa sobre prevenció de riscos laborals, o no comunicar el seu resultat als treballadors afectats". Aquest incompliment està subjecte a un règim sancionador que preveu multes de considerable quantia.

Les sancions econòmiques varien segons la gravetat i es classifiquen en tres graus. En el seu grau mínim, les multes oscil·len entre els 2.451 i 9.830 euros; en grau mitjà, entre 9.831 i 24.585 euros; mentre que en el seu grau màxim poden assolir des dels 24.586 fins els 49.180 euros. Aquesta escala sancionadora reflecteix la importància que atorga la legislació espanyola a la vigilància de la salut en l’entorn laboral.

Recomanacions per a empreses davant dels reconeixements mèdics

Els experts en prevenció de riscos laborals i dret laboral recomanen a les empreses implementar protocols clars en relació amb els reconeixements mèdics. Entre les principals recomanacions destaquen: documentar formalment l’oferta del reconeixement mèdic a tots els treballadors, establir un sistema de registre d’acceptacions i renúncies, informar adequadament sobre els casos en què el reconeixement resulta obligatori, i mantenir la confidencialitat de les dades metges obtinguts.

Així mateix, resulta fonamental que les empreses coneguin les característiques específiques de cada lloc de treball per determinar si existeixen factors de risc que justifiquin l’obligatorietat del reconeixement. Els serveis de prevenció aliens o propis poden assessorar sobre aquestes circumstàncies particulars i ajudar a establir els protocols mèdics més adequats segons el sector i activitat.

Què comprèn un reconeixement mèdic laboral?

Els reconeixements mèdics laborals no són genèrics, sinó que han d’adaptar-se als riscos específics de cada lloc de treball. Generalment inclouen una sèrie de proves bàsiques com a analítica sanguínia, control de tensió arterial, proves auditives i visuals, a més d’un qüestionari sobre antecedents mèdics. Tanmateix, segons el tipus de feina poden incorporar-se proves addicionals com espirometries per a treballadors exposats a pols o substàncies inhalables, o proves musculoesquelètiques per a qui fan esforços físics repetitius.

La periodicitat d’aquests reconeixements també varia segons el nivell de risc, encara que l’habitual és fer-los anualment. En feines amb més exposició a determinats riscos, poden requerir-se revisions més freqüents. Resulta essencial destacar que els resultats d’aquestes proves estan protegits per la confidencialitat mèdica i s'han de comunicar únicament al treballador afectat, tret de les conclusions rellevants per adaptar el lloc de treball si fos necessari.