Una 'capella sixtina' i panteons reals: el monestir cartoixà que guarda imponents tresors

A pocs quilòmetres de la bullícia urbana de Burgos, entre els ondulats turons del parc de Fuentes Blancas, s’alça un tresor artístic que molts espanyols desconeixen però que enlluerna els qui creuen les seues portes. La Cartuja de Santa María de Miraflores, reconeguda per la UNESCO el 2015 com a part del Patrimoni Mundial lligat als Camins de Sant Jaume, representa un dels conjunts monàstics gòtics més impressionants d’Espanya.

Aquest monestir, habitat encara avui per monjos cartoixans que mantenen viva la tradició iniciada per San Bruno el 1084, acull autèntiques meravelles de l’art sacre gòtic tardà espanyol que molts experts comparen amb algunes de les obres mestres del Renaixement italià. La seua ubicació privilegiada, a tan sols 3 quilòmetres a l’est del centre històric de Burgos i al sud del riu Arlanzón, el converteix en una visita imprescindible per als amants de l’art i la història.

Fundat com a panteó real per iniciativa dels Reis Catòlics, el monestir cartoixà ha resistit el pas dels segles conservant intactes els seus impressionants sepulcres alabastrins i retaules policromats que són considerats obres cabdals del gòtic espanyol. Un recorregut per les seues estances ens transporta als moments crucials en què Espanya transitava de l’Edat Mitjana a l’esplendor renaixentista.

Un panteó real d’alabastre únic al món

La joia indiscutible del conjunt monàstic són els sepulcres reals, encarregats per Isabel la Católica al mestre Gil de Siloé el 1489. Aquestes monumentals obres funeràries estan considerades la màxima expressió de l’art gòtic sepulcral a tot Europa. El sepulcre dels reis Joan II i Isabel de Portugal, pares de la reina catòlica, presenta una extraordinària forma estrellada i s’ubica estratègicament davant l’altar major.

Al costat d’aquest monument funerari principal, en una fornícula lateral es troba el de l’infant Alfonso, germà petit d’Isabel. Ambdós sepulcres, realitzats en alabastre d’excepcional qualitat, presenten un nivell de detall i perfecció tècnica que sorprèn fins i tot els experts en art medieval. Les figures jacents i els baix relleus que decoren aquests monuments mostren un virtuosisme tècnic que anticipa les formes renaixentistes que estaven arribant a Espanya des d’Itàlia.

La història del recinte com a lloc de descans per a la reialesa espanyola continuaria en els anys posteriors. El 25 de setembre de 1506, després de la mort a Burgos del rei Felip I, espòs de Joana I de Castella, el seu cos va ser dipositat temporalment a la Cartuja de Miraflores, on ja reposaven altres familiars de la reina Isabel la Católica, reforçant així el caràcter real del conjunt monàstic.

La "Capella Sixtina" burgalesa que sorprèn els visitants

Un dels espais que més impacta els qui visiten la Cartoixa és la coneguda com a Sala de Miraflores, una capella que molts comparen amb la cèlebre Capella Sixtina del Vaticà. Aquesta estança dedicada a Nostra Senyora de Miraflores allotja impressionants pintures murals del segle XVII d’estil barroc que cobreixen per complet parets i sostres, creant un efecte envoltant d’extraordinària bellesa.

Els frescos, executats amb mestria per artistes de l’escola castellana, representen escenes religioses i al·legòriques que transformen l’espai en un univers simbòlic de gran complexitat iconogràfica. La llum que penetra pels finestrals gòtics realça els colors i dota a la sala d’una atmosfera mística que evoca l’espiritualitat profunda característica de l’ordre cartoixana.

A diferència d’altres conjunts monàstics espanyols, la Cartuja de Miraflores ha mantingut gran part del seu patrimoni artístic original en la seua ubicació primigènia, la qual cosa permet al visitant experimentar aquests espais tal com van ser concebuts fa més de cinc segles.

La nau central: un prodigi d’arquitectura gòtica

L’accés a l’església es realitza a través d’un sobri atri d’entrada decorat amb les armes del Regne de Castella a les seues cantonades. La nau central del temple constitueix un perfecte exemple del gòtic isabelí espanyol, amb la seua volta estrellada que sembla flotar sobre l’espai sagrat. La distribució del temple, amb una sola nau flanquejada per capelles laterals i rematada per un absis poligonal, respon al model característic de les esglésies monàstiques de l’època.

La portada occidental, executada també en estil gòtic isabelí, mostra els escuts dels fundadors reals i presenta una decoració d’extraordinària finor. La il·luminació natural que penetra a través dels alts finestrals crea efectes lluminosos que varien al llarg del dia, dotant a l’espai d’una qualitat gairebé mística que potencia l’experiència contemplativa.

El 2025, gairebé dos dècades després de la seua inclusió en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, la Cartuja de Miraflores continua sent un dels exemples més destacats de l’arquitectura gòtica espanyola, complementant perfectament la monumental Catedral de Burgos i consolidant a aquesta ciutat castellana com un dels focus més importants del gòtic europeu.

La vida contemplativa dels cartoixans en ple segle XXI

El que fa veritablement únic aquest espai és que, a diferència de molts altres monestirs històrics espanyols, la Cartuja de Miraflores continua sent un centre de vida contemplativa actiu on una comunitat de monjos pertanyents a l’Ordre Monàstica de la Cartoixa manté viu l’esperit de San Bruno, el seu fundador.

Nascut a Colònia (Alemanya) cap a 1030, San Bruno buscava una vida de total consagració a Déu quan es va retirar, juntament amb sis companys, a un lloc remot de les muntanyes alpines del Delfinado anomenat Chartreuse. Allà va fundar un ermitatge el 1084 que donaria origen a una de les ordres monàstiques més austeres i contemplatives del cristianisme.

Gairebé deu segles després, els cartoixans de Miraflores mantenen aquest mateix esperit de recolliment. La seua presència contínua ha permès la perfecta conservació del monestir i els seus tresors artístics, encara que també implica certes restriccions per als visitants. Actualment, el públic pot accedir únicament al pati, la nau de l’església, la capella de San Bruno i les capelles laterals, on es troba una exposició permanent amb les obres d’art més destacades.

Aquesta combinació de vida monàstica activa i extraordinari patrimoni artístic converteix la Cartuja de Miraflores en un espai únic en Espanya, on el passat medieval i l’espiritualitat contemporània conviuen en perfecta harmonia, permetent al visitant experimentar una connexió directa amb la nostra història i patrimoni cultural més valuós.