La Seguretat Social ofereix fins cinc anys de cotització addicional a les dones que compleixin aquests requisits

La Seguretat Social manté en vigor un important mecanisme de compensació per a les mares que han d’interrompre la seua activitat laboral per dedicar-se a cura dels seus fills. A través del sistema de cotitzacions fictícies establert a l’article 237 de la Llei General de la Seguretat Social, les treballadores poden acumular fins tres anys de cotització per cada fill durant períodes d’excedència, amb un màxim acumulable de cinc anys en total.

Aquest mecanisme, que reconeix períodes en què no hi va haver cotització efectiva a causa de la inactivitat laboral per cura familiar, resulta fonamental per al càlcul de la pensió de jubilació. A diferència d’altres beneficis similars, aquestes cotitzacions fictícies sí que es poden utilitzar per complir els requisits d’accés a la pensió de jubilació, tant per a la carència genèrica (15 anys mínims) com per a l’específica (2 dels últims 15 anys).

Es pot destacar que aquest dret no només millora les condicions d’accés a la pensió, sinó que també incrementa la quantia final de la mateixa en sumar més anys al càlcul del percentatge aplicable sobre la base reguladora. Un aspecte rellevant és que, encara que majoritàriament són les dones que sol·liciten aquest tipus de prestacions, els pares també hi poden accedir sempre que compleixin els requisits establerts.

Com funcionen les cotitzacions fictícies per excedència

El sistema permet que les persones treballadores puguin sumar fins tres anys de cotització efectiva per cada excedència sol·licitada per a la cura d’un fill, menor adoptat o acollit. Aquest període es considera completament cotitzat a tots els efectes per a les pensions de jubilació, incapacitat permanent i prestacions per mort i supervivència.

El principal avantatge d’aquestes cotitzacions fictícies és que proporcionen un doble benefici per a la pensió de jubilació. D’una banda, faciliten assolir el mínim de 15 anys cotitzats exigit per tenir dret a una pensió contributiva o complir la carència específica. Per un altre, permeten augmentar la quantia final, ja que segons el mètode de càlcul utilitzat per la Seguretat Social, a més nombre d’anys cotitzats, major serà el percentatge de la base reguladora aplicable.

És important tenir en compte que la suma de tots els beneficis per cura de fills, incloent les excedències, no pot superar un màxim de cinc anys de cotització fictícia per beneficiari. Això significa que per assolir aquest límit màxim és necessari tenir diversos fills.

Exemple pràctic: com s’apliquen aquestes cotitzacions

Per comprendre millor com funciona aquest sistema, analitzem el cas de Laura, una treballadora que el 2025 té el seu primer fill i decideix sol·licitar una excedència per a la seua cura. Laura s’acull a aquest dret durant tres anys complets abans de reincorporar-se al seu lloc de treball. Gràcies a l’establert a l’article 237.1 de la LGSS, aquells tres anys es consideraran com a període de cotització efectiva en la seua vida laboral.

Un any després de la seua reincorporació, Laura té un segon fill i torna a sol·licitar una excedència. Encara que per aquest segon fill podria disfrutar de fins tres anys més d’excedència reconeguda, la llei estableix un límit màxim global de cinc anys. Com ja ha consumit tres anys amb el seu primer fill, d’aquesta segona excedència només se li computaran com cotitzats dos anys addicionals, assolint així el topall de cinc anys permès.

Si en el futur Laura tingués un tercer fill i sol·licités una nova excedència, aquest període ja no sumaria més dies al seu còmput de cotitzacions, ja que ja hauria assolit el límit màxim de cinc anys que la normativa permet per persona beneficiària.

Avantatges per a treballadores a temps parcial

Un aspecte especialment favorable d’aquesta mesura afecta les persones que treballaven a jornada parcial abans de sol·licitar l’excedència. En aquests casos, les cotitzacions computaran com si hagués estat a jornada completa, és a dir, que es bonificaran amb fins el 100% de la quantia que hagués correspost si s’hagués mantingut la jornada completa.

Aquesta interpretació està  avalada per la doctrina del Tribunal Constitucional (sentències STC 91/2019 i STC 155/2021) i del Tribunal Suprem (STS 689/2024, entre d’altres), que estableixen que es tracta de dies plenament vàlids i computables per al càlcul del període de carència, sense que sigui procedent aplicar coeficients reductors per la parcialitat prèvia de la jornada.

Què és una cotització fictícia

Les cotitzacions fictícies són períodes que la Seguretat Social reconeix com cotitzats encara que realment no hi hagi hagut una activitat laboral ni ingrés de quotes durant aquell temps. Es tracta d’un mecanisme de protecció social dissenyat per compensar les interrupcions en la vida laboral motivades per situacions com la cura de fills.

Aquests períodes assimilats a cotitzats tenen una gran rellevància per a les dones, que tradicionalment han assumit en gran manera les responsabilitats de cura familiar. La mesura busca reduir la bretxa de gènere a les pensions, compensant parcialment els desavantatges que pateixen moltes dones en la seua carrera professional i, conseqüentment, en les seues futures prestacions per jubilació.

Qui pot beneficiar-se d’aquesta mesura?

Encara que aquest benefici està principalment orientat a les mares treballadores, també hi poden accedir els pares que sol·licitin excedències per a la cura dels seus fills. El requisit fonamental és estar donat d’alta en la Seguretat Social i sol·licitar formalment l’excedència per cura de fills segons l’establert a l’Estatut dels Treballadors.

Per a poder disfrutar d’aquest dret, és necessari que la persona sol·licitadora hagi estat cotitzant prèviament i que l’excedència estigui degudament formalitzada a través de les vies establertes. A més, és important tenir en compte que aquest benefici és compatible amb altres complements per maternitat o paternitat que hi pugui haver en el sistema de la Seguretat Social.

Els treballadors autònoms també poden beneficiar-se de mesures similars, encara que amb algunes particularitats específiques relacionades amb el seu règim especial de cotització. En aquest cas, han de consultar la normativa concreta aplicable a la seua situació particular en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).