Lleida registra 941 avortaments voluntaris el 2024

Les comarques lleidatanes van registrar l’any passat un total de 941 interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE), segons les dades publicades ahir pel ministeri de Sanitat. Suposa un augment del 2,7% respecte als 916 del 2023, any en què van baixar un 7%. Catalunya es manté com la comunitat autònoma amb la taxa més gran d’IVE, amb 14,89 avortaments per cada 1.000 dones.

A les comarques lleidatanes, el 33,7% del total d’interrupcions de l’embaràs van ser de menors de 25 anys (317), un percentatge que baixa un punt respecte a l’any passat. Així mateix, 30 eren menors d’edat, vuit menys que el 2023. D’aquestes, tres tenien 14 anys; dos, 15 anys; sis, 16 anys, i dinou tenien els 17. En el cas de les joves de fins a 19 anys (98), prop del 42% van admetre no haver utilitzat mètodes anticonceptius. Els centres que van notificar casos l’any passat van ser els CAP de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega, i els hospitals Arnau de Lleida; la Seu d’Urgell, Val d’Aran i Pallars, així com la clínica Mi NovAliança de Lleida. En el 93,5% dels casos es va fer a petició de la dona mentre que en 23 intervencions hi havia risc per a la vida o la salut de l’embarassada i en 37, d’anomalies greus o amb risc vital per al fetus. Més del 76% dels avortaments voluntaris es van produir en les 8 setmanes de gestació o abans.

Amb motiu del Dia d’Acció Global per l’Accés a l’Avortament Legal, que es va celebrar el 28 de setembre passat, l’Institut de les Dones, adscrit al ministeri d’Igualtat, va presentar un estudi en el qual analitza l’accés a aquest dret en el conjunt de l’Estat. A Catalunya, destaca que és el territori que mostra un model més equilibrat, ja que més del 55% de les IVE es fan en centres públics. Tot i així, assenyala que subsisteixen desigualtats entre àrees urbanes i rurals, en què la prestació és més limitada. En aquest sentit, assegura que l’accés no és igualment ràpid ni proper per als qui, per decisió o necessitat clínica, requereixen una intervenció instrumental. En àrees rurals o comarques del Pirineu, les dones han de ser derivades a hospitals específics o fins i tot desplaçar-se a Barcelona. A més, l’informe afegeix que en alguns centres depèn de la disponibilitat puntual del professional, la qual cosa causa esperes addicionals.

Madrid actua en una suposada “síndrome postavortament”

L’ajuntament de Madrid va aprovar dimarts una proposta de Vox per informar als centres dependents del consistori sobre la “síndrome postavortament”, que va tirar endavant amb els vots de la formació i del PP. “Depressió, un profund sentiment de culpa, aïllament, imatges recurrents, malsons, insomni, alcoholisme, anorèxia i bulímia, disfuncions sexuals, autolesions, agressivitat, i una taxa d’hospitalització per problemes psiquiàtrics que duplica el de les dones que no han avortat”, va afirmar la regidora de Vox Carla Toscano. Igualtat està estudiant impugnar la iniciativa i la ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, no va descartar emprendre accions legals.