MEMÒRIA
El Liceu Escolar de Lleida perdura en la memòria: recorden les víctimes del tràgic bombardeig en el seu 88 aniversari
Un dels alumnes supervivents fa una crida a lluitar per mantenir “la pau”

Representants institucionals, supervivents i familiars de les víctimes van tornar a reunir-se per recordar el tràgic bombardeig de fa 88 anys sobre la ciutat de Lleida. - INGRID SEGURA
Lleida va retre ahir homenatge a les víctimes i supervivents del bombardeig del Liceu Escolar en el 88è aniversari de la tragèdia, que va deixar més de 250 morts, inclosos mig centenar d’alumnes i professors que en aquells moments es trobaven a les aules de la institució. L’escultura Memòria, Dignitat i Vida, situada just al davant del lloc on s’ubicava el Liceu, a l’avinguda Blondel, va acollir un acte institucional i una ofrena floral a la qual van assistir dos dels exalumnes que van aconseguir sobreviure a un dels atacs més mortífers i destructors de la Guerra civil a la ciutat, Jordi Quílez i Manel Sampedro, així com familiars d’altres víctimes ja mortes i dels pedagogs Victorina Vila i Frederic Godàs, fundador del Liceu.
L’acte, presidit per l’alcalde Fèlix Larrosa, es va iniciar amb el relat de l’historiador lleidatà Oriol Bosch, que va recordar com aquella tarda del 2 de novembre del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, nou avions de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat, tenint com a objectiu la població civil. Va relatar com un d’aquests artefactes va impactar directament en un lateral de l’edifici on s’ubicava el Liceu, que va quedar completament destruït i va deixar una “ferida oberta” en els nens que van aconseguir sobreviure a un dels episodis més tràgics de la història educativa i social de la ciutat. L’acte va comptar també amb una teatralització a càrrec de la companyia La Màxima de la Fundació Ilersis, acompanyada per la interpretació d’El Cant del Ocells de l’alumna del Conservatori de Música de Lleida Laura Baraut.
Un dels supervivents, Manel Sampedro, va fer una crida a “lluitar per la pau” i va lamentar que tants anys després encara es continuïn produint al món aquest tipus d’“horrors”.