ENTREVISTA
Martí Domínguez: «Matar Peset va ser un magnicidi»
El professor i escriptor valencià Martí Domínguez va inaugurar ahir el curs de Filologia Catalana i Estudis Occitans amb una conferència al Rectorat de la UdL

«Matar Peset va ser un magnicidi» - UDL
El professor i escriptor valencià Martí Domínguez va inaugurar ahir el curs de Filologia Catalana i Estudis Occitans amb una conferència al Rectorat de la UdL. Va aprofitar per parlar amb SEGRE sobre la seua última novel·la, Ingrata pàtria (Proa), sobre les últimes tres hores del rector de la Universitat de València abans de ser executat el 1941 pel franquisme.
Per què va escollir escriure sobre Joan Baptista Peset?
És el mateix món acadèmic, els seus col·legues, qui el denuncien perquè sigui condemnat. A la novel·la tracto sobre les tres hores que van passar des que el van treure de la cel·la fins que va arribar al lloc on el van matar.
El van perseguir perquè era un intel·lectual?
Va canviar moltes coses a la universitat. Era un renovador i va fer el pas a la política amb el Front Popular. Els seus, la classe burgesa, no li van perdonar que batallés pels pobres. Potser si hagués passat més temps s’hauria salvat, però estaven tan convençuts que el nazisme conqueriria Europa que van voler treure-se’l de sobre. Va ser un magnicidi, l’únic rector que van matar a la postguerra.
Per què?
També va ser un avís a navegants que no volien intel·lectuals, gent que qüestionés el sistema.
És una novel·la coral, li va costar molt?
Em va costar, sí, però és important destacar la figura dels altres tres condemnats que acompanyaven Peset i que encara estan a la fossa comuna. És un treball historiogràfic per reivindicar els anònims. I també em semblava interessant estudiar les motivacions dels autors, com les del director de la presó, que estava tan convençut de la tasca que feia que fins i tot en va escriure un llibre.
És important avui dia continuar parlant de la història?
M’impacta el desconeixement que hi ha entre els joves i com anem transigint en tantes coses a poc a poc. La ultradreta és cada vegada més present, amb polítiques negacionistes, i agitadors que enganyen l’opinió pública.
Podem triar entre llum i tenebres i ser conseqüents amb el nostre vot. Perquè la societat civil té un gran poder però ha d’utilitzar-se bé.
I quin paper hi ha de tenir, la universitat?
El món universitari, com creia Peset, ha d’anar enfocat a millorar la vida de les persones. I les universitats també han d’ensenyar educació cívica i pensament crític.
Reconeixen un treball sobre Joan Fuster
L’estudi Circuit, assaig i país: Joan Fuster a «Jornada de las Artes y las Letras», de Diego Albarracín Albarracín, va rebre ahirel Premi Joan Julià-Muné per a treballs de final de grau en Filologia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el departament de Filologia i Comunicació de la UdL.