Antoni Gelonch: “Lleida no està preparada per acollir l’actual flux migratori”

Sota el títol Arribades i arrels, la pròxima edició de l’Horitzons Lab abordarà els fluxos migratoris del passat, present i futur mitjançant diferents ponències i taules de debat. L’acte tindrà lloc aquest dissabte, 8 de novembre, al Mas Colom de Tàrrega. Parlem amb Antoni Gelonch, president de la Fundació Horitzons 2050, impulsora de l’esdeveniment, sobre la necessitat de parlar sobre la qüestió migratòria i els reptes que representa per a les comarques lleidatanes.

En què consistirà l’Horitzons Lab d’aquest dissabte?

Horitzons Lab és una iniciativa que naix com una branca de la revista Horitzons, de la qual precisament dimarts passat vam presentar el quart número. En edicions anteriors abordem la immigració des de diferents perspectives. És una qüestió estructural i fonamental per al present i el futur de la nostra societat, per la qual cosa s’ha d’abordar amb serietat i profunditat, no des de prejudicis o postures ideològiques prèvies. És necessari conèixer les dades, entendre com s’ha gestionat històricament i reconèixer que, d’una manera o una altra, tots som fills de la immigració.

Per què és tan necessari parlar d’immigració avui dia?

El volum d’immigració en els últims anys ha estat molt alt en comparació amb la població autòctona. En els anys 50 i 60 hi va haver una gran immigració peninsular, i des del 2000 arriben persones tant de països comunitaris com d'extracomunitaris. No podem parlar de la immigració com un fenomen homogeni: cada col·lectiu té les seues particularitats i necessita un enfocament propi. La integració ha de ser un esforç mutu, tant de la població local com dels qui arriben, encara que sovint una part d’ambdós costats mostra poca disposició. Mantenir una convivència democràtica exigeix reconèixer aquestes diferències i treballar junts per superar-les.

Catalunya i, concretament, Lleida estan preparades per acollir tot aquest flux migratori?

No. Curiosament, tampoc no estàvem preparats als anys 50 i 60: llavors no hi podia haver acollida lingüística perquè el català estava prohibit en l’àmbit públic, el sistema educatiu era limitat i la protecció social amb prou feines començava. Avui la situació és diferent, però els problemes persisteixen. No vam poder acollir dignament els qui van arribar llavors i sembla que no n’hem après massa, perquè avui tornem a enfrontar-nos als mateixos problemes.

Falta habitatge i molts immigrants viuen en condicions precàries. Tot i que hi ha accés a l’escola, l’arribada contínua d’alumnes durant el curs dificulta l’aprenentatge, sobretot si no dominen la llengua. A més, els sistemes sanitari i social estan desbordats perquè van ser pensats per a 6 milions de persones i ara n’atenen 8. La immigració és un fenomen complex que no admet solucions ràpides ni úniques. Requereix temps, empatia, proximitat i reforçar l’estat del benestar per evitar tensions entre els qui porten més temps aquí i els nouvinguts.

La jornada també abordarà l’emigració de catalans a l’estranger?

En aquest cas no, però sí que donarem certes dades. L’emigració catalana és un altre fenomen que no es donava fins a partir de l’any 2000 i, actualment, tenim 350.000 catalans a l’exterior. Se’n solen anar perquè troben noves i millors possibilitats de recerca o desenvolupament professional, per la qual cosa difícilment tornaran.

Quin acte destacaria del programa?

Jo crec que hem organitzat una jornada molt equilibrada i, per això, seria difícil destacar només una proposta. Tenim tres ponències per especialistes com Gemma Pinyol, Xavier Torrens i Salvador Cardús. També hi haurà dos taules rodones, una sobre la immigració dels anys 50 i 60 amb testimonis que van venir en aquells anys o que són els seus descendents, i l’altra, sobre la immigració actual.

L’Horitzons Lab se celebra a Tàrrega, segons va afirmar vostè mateix, per fomentar la descentralització. S’intenta prou?

Existeix certa dificultat, perquè Lleida ha de reforçar el seu paper com a capital de l’occident català i exercir lideratge al seu territori, les comarques de Ponent. Tanmateix, no tot s’ha de concentrar a la ciutat: la Fundació aposta per la descentralització, establint Horitzons Lab a Tàrrega i Horitzons Història a Balaguer. A més, les seues activitats s’estenen per tot el territori: el 2025 hauran organitzat esdeveniments a 31 localitats de 12 comarques de Ponent i del Pirineu, incloent concerts, presentacions de la revista i de llibres. L’objectiu és mantenir una presència estable a les principals ciutats del Pla sense centralitzar-lo tot a Lleida.

De l’anterior Horitzons Lab, sobre món rural, va sortir el primer llibre de la col·lecció Horitzons. D’aquesta edició, en sortirà un segon títol?

Sí, sortirà el 2026 i recollirà les ponències de la trobada, tal com Mobilitzem-nos! Món rural! Noves ruralitats per als territoris històrics (Fonoll) va fer amb l’Horitzons Lab que va tenir lloc a l’IEI. D’altra banda, hi ha prevista la publicació el febrer d’I Lleida, què vol ser?, escrit per mi i en el qual analitzo cinc ciutats del món amb una població similar a la de Lleida, comparant la seua evolució, fortaleses i oportunitats.

Abans, aquest mes, publica uns altres dos llibres. Què ens pot avançar?

Al novembre publico dos llibres molt diferents. El primer, Retorn d’espill, recull les meues reflexions després de tornar a viure a Lleida després de gairebé mig segle fora. És un text personal sobre com veig la ciutat, com m’he retrobat amb ella i per què vaig decidir crear la Fundació. Es presentarà el 25 de novembre a la llibreria La Fatal de la ciutat. El segon títol, Encara ets de missa?, és una reflexió sobre la meua trajectòria amb la fe i les transformacions de la pràctica religiosa en la nostra societat. Analitzo com hem passat d’una religiositat massiva a una pràctica gairebé residual i comparteixo els meus dubtes, les meues raons per continuar creient i la meua preocupació per la pèrdua de cultura religiosa. És un llibre que convida a reflexionar sense imposar res sobre la fe, el dubte i l’herència cultural que estem deixant.