Retorn a l’escena del crim

Poden visualitzar l’assassí Vicenç Mosella parlant a Llobera dècades després dels seus tres crims i la seua pròpia mort? I (Dulce) Neus Soldevilla fent-ho a Esplucs (Llitera) o als germans Izquierdo a Puerto Hurraco? Una cosa així van viure ahir els veïns de la Granja d’Escarp que van assistir al centre cívic de la localitat per visionar una entrevista inèdita concedida fa 14 anys, un abans de morir, per Dolors Coït, la veïna que als anys 30 va cometre cinc assassinats per acabar amb la seua família política: va enverinar amb mata-rates diluït en most el marit, la sogra, la cunyada, el concunyat i el nebot nadó.

Aquesta entrevista va ser gravada pels periodistes Natalia Trias i Ferran Masamunt, director aquest últim del documental Dies foscos, un projecte de la productora Nayox sobre aquells crims i la seua intrahistòria a la qual donen suport 3Cat, RTVE i La Xarxa i que arribarà a les televisions i plataformes la tardor vinent.

Desenes de veïns van arribar a la sala amb unes expectatives i curiositat que es van anar esvaint així que avançava l’entrevista. “La gent ha al·lucinat al veure la fermesa amb què parlava i les mentides òbvies que deia. Si hi havia dubtes sobre si sabia el que feia, han quedat clares”, explica Anna Sàez, directora de SEGRE, veïna de la Granja i autora de L’enverinadora (Pòrtic, 2025), llibre en el qual recupera la història de Coït, el procés judicial en el qual ella i la seua mare es van asseure dos vegades a la banqueta davant de jurats populars, i que es va convertir en un assumpte d’abast estatal el 1935.

Masamunt, descendent de la Granja, fa mitja vida que furga en la biografia de Dolors Coït i en el context dels crims. “Fins ara la història moria el 1935, amb la sentència”, assenyala. Però en realitat va seguir: “Tota la família de Dolors Coït se’n va haver d’anar, tots. Els va canviar la vida d’un dia per l’altre, i són els grans oblidats de la història”, anota. Noranta anys després, alguns d’ells han tornat al poble per participar en el documental.

La història dels enverinaments va ser durant dècades una veritat incòmoda, alhora que un secret a veus, a la Granja, on, com recordaven ahir els veïns de més edat, es cantava (sottovoce, clar) una versió local d’un tango de Carlos Gardel sobre les aventures de Dolors Coït.

Aquest silenci distorsionat, una constant en el relat local dels crims en entorns rurals, es va trencant a la Granja d’Escarp. “Fa quinze anys era tot més tabú. Ara la gent parla, s’obre. No ens sentim estranys”, assenyala Masamunt.

I com era la Dolors que ahir, 90 anys després, va parlar, encara que enllaunada, a la Granja? “Era molt enèrgica, amb un caràcter molt fort”, anota el director del documental, que descriu una dona perduda per l’ambició.

“Tenia l’aspiració d’escalar socialment. Va anar a Barcelona a servir a la casa d’una de les famílies riques de la Granja, i allà, segons explicava, la tractaven com una reina. Però quan torna al poble torna a la misèria, a ser criada de la seua sogra i a ser controlada pel seu marit. I això no és el que ella esperava de la vida”, resumeix.