Final feliç per la viuda de Cervera que portava un any i mig sense cobrar la pensió: “va ser una cadena d’errors”

Manuela Regueiro, veïna de Cervera de 84 anys, ja disposa per fi després de 20 mesos d’espera del certificat de matrimoni emès pel Registre Civil que permetrà a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) iniciar la tramitació definitiva de la seua pensió de viudetat. 

El subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, va explicar ahir a aquest diari que “després de mesos d’espera, per una cadena d’errors administratius, la Manuela ja té el certificat, el primer pas perquè la prestació sigui efectiva en els propers dies; la continuarem acompanyant”. 

Precisament, ahir, Manuela, acompanyada de la seua filla i del mateix Crespín, es va personar a l’oficina de Tàrrega per firmar el tràmit.

La família havia denunciat reiteradament la situació. “Per fi veiem la llum al final del túnel”, va declarar la filla de la Manuela, Imma Closa, satisfeta però encara indignada per la demora. “Ha estat un any i mig molt dur per a la meua mare. Esperem que, aquesta vegada, el tràmit avanci sense més obstacles.” 

Segons va explicar, després de les gestions i de la firma a Tàrrega, confien a poder cobrar al desembre, tot i que encara no han rebut confirmació oficial. “Ens van dir que, en teoria, seria per Nadal, però encara no se sap. Estem contentes d’una banda, però també esgotades, de l’altra. Ha estat una vergonya”, va comentar Closa, que va agrair la implicació dels mitjans.

El cas va saltar a la llum pública al fer-se’n ressò RAC1 i SEGRE, la qual cosa, segons Closa, va ajudar a desbloquejar la tramitació. “Si no s’haguessin mogut els mitjans, ens haurien deixat abandonades, i la meua mare s’hauria mort sense cobrar”, va lamentar.

Com va publicar SEGRE, la Manuela va enviduar el 19 de març del 2024, però des d’aleshores no ha rebut la pensió per un bloqueig burocràtic entre la Seguretat Social i el Registre Civil. Natural de la Corunya, la Manuela va conèixer el seu marit, Ramon –natural de Bellmunt–, a Suïssa, on es van casar el 1965 i va nàixer el seu primer fill. El 1967 la família es va traslladar a Cervera, on van tenir dos fills més. Ella va treballar netejant cases, però mai va cotitzar, per la qual cosa no percep pensió de jubilació. Des que va enviduar, depèn completament de l’ajuda dels seus fills.

Traves des del principi

La família va posar en marxa la sol·licitud de la pensió amb el suport de la companyia d’assegurances Ocaso, però el tràmit va quedar paralitzat al faltar el certificat de matrimoni. Van intentar aportar el llibre de família de Suïssa, que van obtenir en tres dies, però llavors la Seguretat Social va exigir el document oficial del Registre Civil. Després de més d’un any i mig de gestions i tres reclamacions, el certificat s’ha emès per fi, desbloquejant el procés. Després de vint mesos batallant, ara també els van demanar el certificat de naixement del difunt, que els va entregar l’ajuntament de Talavera.