Treballadors de geriàtrics saturats i en unes condicions precàries

CCOO i UGT coincideixen que les condicions laborals de les residències continuen sent un dels punts més fràgils del sistema. Assenyalen que bona part del personal treballa amb salaris baixos, molt per sota dels d’altres àmbits sanitaris, cosa que dificulta retenir professionals i alimenta una elevada rotació. 

El salari base d’un gerocultor, segons la taula del Conveni Col·lectiu d’Atenció a les Persones i del Tercer Sector Social de Catalunya (Gercat), és de 1.229,92 euros bruts mensuals. S’hi sumen contractes parcials i temporals, en un sector altament feminitzat, així com ràtios insuficients de personal que generen situacions extremes. “Hi ha casos de 33 usuaris per gerocultor en torns de nit. És una cosa insostenible”, assegura Montserrat Gutiérrez (UGT). “Si no fos per les persones estrangeres, les residències estarien tancades”, afegeix Helena Motos (CCOO).

Els sindicats denuncien també jornades interminables, pics de treball molt intensos i una sobrecàrrega assistencial creixent derivada de l’augment d’usuaris amb més dependència i més complexitat clínica.

“Arriben persones amb unes necessitats mèdiques que les residències no poden atendre”, subratllen. Aquesta pressió constant es tradueix en riscos físics i psicosocials, des de lesions musculoesquelètiques fins a nivells elevats d’estrès i esgotament emocional.

“L’exposició a una alta inseguretat, com la preocupació per la pèrdua d’ocupació o els canvis en les condicions de treball, incrementa en un 61% la probabilitat de patir trastorns depressius, en un 77% els trastorns d’ansietat i en un 30% el consum de psicòtrops”, alerten des de CCOO.

En conjunt, adverteixen que aquestes condicions no només afecten el benestar de les treballadores, sinó que comprometen la qualitat de l’atenció i agreugen la fuga de professionals en un moment en què el sistema necessita més estabilitat que mai. “L’acumulació d’estrès en un entorn emocional tan desfavorable es tradueix en situacions molt desagradables. No tenim prou mitjans i tothom mira cap a un altre costat. La gent està esgotada de lluitar per la seua dignitat i, al final, els que hi surten perdent són els usuaris. Fins i tot les famílies, que temen que el seu pare o la seua mare perdin la plaça. És molt trist”, conclou Gutiérrez.

Coincideixen que és molt urgent una solució i que tota la societat ha de donar un cop sobre la taula. “Tots ens farem grans”, destaquen.