Parlar sol no és boig: així beneficia el teu cervell, segons la ciència

Durant anys, parlar en veu alta amb un mateix ha estat vist com un comportament estrany o fins i tot preocupant. Tanmateix, noves investigacions en psicologia desmenteixen aquest estigma: lluny de ser un símptoma de trastorn mental, aquesta pràctica pot millorar funcions cognitives clau com la memòria, la concentració i la resolució de problemes, sempre que no vagi acompanyada de senyals d’alarma.

El professor Gary Lupyan, psicòleg de la Universitat de Wisconsin, va explicar a la BBC que verbalitzar els pensaments “no és un acte irracional”, sinó una eina que potencia les nostres capacitats mentals. En un estudi recent, els participants que van anomenar en veu alta els objectes mostrats en una pantalla van aconseguir identificar-los més ràpid. Segons Lupyan, això passa perquè en descriure el que es veu “el cervell activa informació visual” que facilita el reconeixement.

Els nens són el millor exemple de com aquest autodiàleg afavoreix l’aprenentatge. En la infància, parlar sols forma part d’un desenvolupament sa i ajuda a millorar el rendiment en tasques motrius i quotidianes. La psicoterapeuta Anne Wilson recorda que “tots necessitem parlar amb algú que ens conegui a la perfecció... Qui millor que nosaltres mateixos?”, i assenyala que fins i tot alguns professionals recomanen aquesta tècnica en teràpia.

Entre els principals avantatges de l’autodiàleg verbalitzat destaquen la seua capacitat per reforçar la memòria, ordenar els pensaments i facilitar la presa de decisions. La psicologia contemporània ho considera una forma de “socialització interna” positiva que contribueix al benestar emocional i a la claredat mental.