Joel Castanyé Daniel

Com viu haver aconseguit la segona estrella Michelin?

Pell de gallina, de veritat. Jo, als 20 anys, ja somiava guanyar una estrella Michelin. Vaig estudiar cuina a l’Escola d’Hostaleria, després a Sant Pol. Allà, al cap de tres mesos, va aparèixer Ferran Adrià, l’any 95, i ens va fer una minestra de verdures en textures. Allò em va marcar. Vaig pensar: “Jo vull anar per aquí, pel camí de la creativitat.” Al meu cap jo guanyava la primera estrella als 20, però a Lleida anem en tractor, més a poc a poc... i les coses surten més bones. La primera va arribar als 40. Ara en tinc 49 i acabem d’aconseguir la segona. Sento que hem trobat el nostre camí creatiu a partir d’aquesta idea de les verdures en textures, portada a la fruita de Lleida. És com unir-ho tot d’una manera màgica. Treballem amb producte humil, amb productors que coneixem des de sempre, que són amics, pagesos amb qui hem crescut. Això ho fa tot molt emocionant.

Quin és el següent pas per a La Boscana?

Seguirem pel camí d’aquesta “cuina fruitera”, un nom que defineix molt bé el que fem. Perquè ningú no diu que una figa valgui menys que la millor gamba del món. La fruita ens està portant a llocs nous. A nivell visual i de textures és brutal: talles un paraguaià, el marques a la brasa... apareixen colors gairebé transparents, sabors nous. Hem menjat fruita tota la vida d’una manera, i ara l’estem transformant en una altra cosa. Intentem que la tècnica no passi per sobre de la fruita, sinó que la realci. La segona estrella ens permetrà ser encara més atrevits dins del menú: introduir algun plat “molt rar”, ensenyar coses noves. Un menú degustació ha de tenir arestes; si tot és només “molt bo”, te’n canses. Necessites plats que refresquin, que sorprenguin, que fins i tot incomodin ua miqueteta.

Què suposa haver aconseguit aquest premi per a la seua família i equip?

Veure la meua mare que encara continua emocionadíssima és una satisfacció enorme. La nostra trajectòria familiar és molt bèstia i jo soc feliç. També ho és per l’equip de La Boscana: gent jove, alguns tot just sortits de l’Escola d’Hostaleria. Maduren com a persones, avancen tècnicament. També és un premi per als clients, que acaben sent amics. I, per descomptat, és un premi per a la zona. Som una comarca petita, quan passa una cosa bona ho celebra tothom.

Un gran èxit vinculat a la família i al territori del Pla

història de la segona estrella Michelin no s’entén sense dos paraules: família i territori. La família Castanyé la van formar Roser i Daniel i els seus fills Jordi, Rubén i Joel Castanyé, la vinculació dels quals amb la restauració va començar el 1986, quan van obrir el Resquitx a Golmés. Des d’aleshores el negoci no ha parat de créixer fins a convertir-se en una referència a la zona per a menús del dia i tota mena d’esdeveniments: casaments, comunions, banquets. El 2009 la família va fer un pas més i va obrir La Boscana a Bellvís. Allà conviuen natura, un restaurant i una gran zona de banquets i esdeveniments.