Crisi climàtica, gazià, matxa o IA, entre les paraules que lluiten pel tron del neologisme català més representatiu del 2025

El català, com totes les llengües vives, evoluciona constantment per adaptar-se a les noves realitats socials, culturals i tecnològiques. Aquest dimarts 2 de desembre de 2025 s'ha iniciat la dotzena edició de la campanya 'La paraula de l'any', un esdeveniment que convida a tota la ciutadania a participar activament en l'evolució del lèxic català. L'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat amb el seu portal lingüístic ésAdir, han seleccionat deu paraules finalistes que competiran pel títol de neologisme de l'any.

Entre les candidates destaquen termes com 'crisi climàtica', que reflecteix la preocupació creixent per l'emergència mediambiental; 'IA', acrònim d'intel·ligència artificial que s'ha consolidat en el nostre dia a dia; 'gazià/gaziana', habitant de Gaza; 'queer', un terme d'origen anglès cada vegada més utilitzat per referir-se a identitats de gènere i orientacions sexuals no normatives; i 'vespreig', un fenomen social emergent relacionat amb trobades socials al capvespre.

Completen la llista de finalistes 'dejuni intermitent', que fa referència a una pràctica dietètica i alimentària cada cop més estesa; 'influenciador/influenciadora', persona amb capacitat d'incidir en les decisions de consum especialment a les xarxes socials; 'matxa', te verd japonès en pols; 'neurodivergent', que descriu persones amb funcionaments neurològics diferents als considerats típics; i 'salut mental', un concepte que ha guanyat visibilitat i ha trencat tabús en els darrers anys.

Un procés participatiu que democratitza la llengua

La votació romandrà oberta fins al dimarts 16 de desembre i l'endemà, dimecres 17 de desembre de 2025, es farà públic el resultat. La iniciativa, que va néixer l'any 2014, busca promoure l'interès i la participació ciutadana en relació amb la llengua catalana, tenint en compte les aportacions i perspectives dels parlants. El neologisme guanyador serà especialment valorat i estudiat per l'Institut d'Estudis Catalans per a la seva possible incorporació al diccionari normatiu.

Cal destacar que aquesta campanya ha experimentat un creixement espectacular en participació. Si en la primera edició del 2014 només van votar 200 persones, l'any passat la xifra va arribar a 10.378 votants, el que demostra l'interès creixent de la societat catalana per contribuir activament a l'evolució de la llengua. Aquest èxit ha consolidat 'La paraula de l'any' com una cita imprescindible en el calendari lingüístic català.

Una dècada d'evolució lèxica

Les paraules guanyadores de les edicions anteriors reflecteixen perfectament els temes que han marcat l'actualitat de cada moment. 'Estelada' va ser la primera guanyadora l'any 2014, seguida per 'dron' (2015), 'vegà-ana' (2016), 'cassolada' (2017), 'sororitat' (2018), 'emergència climàtica' i 'animalista' (2019), 'coronavirus' (2020), 'negacionisme' (2021), 'birra' (2022), 'viralitzar' i 'tiet/tieta' (2023), fins a arribar a 'dana' l'any passat. Aquesta evolució no només mostra els canvis socials i culturals, sinó també com la llengua catalana s'adapta constantment a les noves realitats.

Lingüistes i experts en comunicació consideren que aquesta iniciativa ha contribuït significativament a canviar la percepció social dels neologismes. Actualment, la majoria de parlants accepta l'aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu, necessari per mantenir la vitalitat de qualsevol llengua. Aquest canvi d'actitud és especialment important per al català, que com a llengua minoritzada necessita adaptabilitat i flexibilitat per fer front als reptes de la globalització.

La campanya també serveix com a baròmetre social, ja que les paraules finalistes i guanyadores solen reflectir les preocupacions, tendències i canvis socials del moment. No és casualitat que enguany hi hagi una presència notable de termes relacionats amb la tecnologia, la identitat personal i la consciència social. Això demostra que el lèxic evoluciona al mateix ritme que la societat, i que les paraules són un mirall fidel de les transformacions que vivim.