Tres ‘lleidatans’ presents a les llistes d’Aragó Existeix, Podem i les Corts

La visió d’Aragó enfrontat a Catalunya amb nosaltres desapareixerà: són territoris germans”, afirma Raúl Burillo, cap de llista d’Aragó Existeix, la projecció autonòmica de Terol Existeix, en les eleccions autonòmiques aragoneses del 8 de febrer. Sap del que parla després d’haver estat quatre anys, entre 1997 i el març del 2001, delegat de l’Agència Tributària a Lleida i haver dirigit durant un altre trienni, després de nou mesos com a número dos, aquest organisme a Catalunya. “Els meus fills es van criar a Catalunya”, anota.

Després li va arribar una altra etapa professional a Palma, on va desentranyar l’embolic de corrupteles del PP balear de Jaume Matas (Nóos, Palma Arena, Son Espases, etc.) i va desenvolupar el nucli de la investigació tributària que va acabar amb Iñaki Urdangarin, gendre del rei emèrit, entre reixes. Anys després, de tornada per Saragossa i passada la pandèmia, a l’investigar una empresa que va passar de gairebé no tenir activitat en 22 anys a facturar més de 50 milions d’euros en quatre mesos del 2020 amb la compra de mascaretes, va aflorar el fil que va portar fins a Víctor de Aldama i Koldo García, i que, a poc a poc, aniria creixent fins a derivar en els casos Ábalos i Cerdán.

“Això forma part de la meua feina com a inspector d’Hisenda”, assenyala, per centrar-se en l’àmbit polític, en el qual les seues principals àrees d’interès han estat la participació ciutadana, la transparència i l’equitat tributària i territorial, i en les relacions entre les dos vores de la Noguera Ribagorçana. “Són dos terres que van de la mà. Les relacions de tot tipus, entre les quals les comercials i les econòmiques, i la simbiosi en els problemes són enormes. I els problemes s’han de resoldre al territori, sense mirar a les fronteres”, anota.

Es refereix, entre altres temes, al desplegament de les renovables, que tenen una fiscalització que és una de les banderes de la seua formació, i amb una versió lleidatana que presenta notables similituds amb el model de l’estepa aragonesa. “Les renovables estan tenint un efecte especulatiu –explica– en el qual hi ha empreses que es dediquen a aconseguir permisos per vendre’ls, però això no es fa per millorar el servei i abaratir la factura de la llum als ciutadans. I els centres de dades no crearan ocupació, però sí que esquimaran la riquesa natural, i això tampoc no es farà en benefici dels ciutadans”.

“Estem veient una allau de renovables i de centres de dades. Per descomptat que els diem que sí, però no sense una regulació. Moltes d’aquestes empreses se n’han anat de països en què els començaven a posar límits”, anota.

Burillo no és l’únic candidat amb vincles amb Lleida que es presenta a les eleccions autonòmiques del pròxim 8-F en un lloc destacat. També ho fa Ricard Mitjana, un exmilitar nascut a Balaguer que des del novembre ocupa el lloc de coordinador autonòmic de Podem. Concorre en el segon lloc de la llista de Saragossa, al darrere de María Goicoechea, en una cosa semblant a un tot o res: mantenir o reforçar l’escanyolit escó que els morats van treure el 2023. Això té lloc onze anys després de sumar-ne 14 amb Pablo Echenique al capdavant, superar el 20% dels vots i quedar-se a menys de 6.000 vots del sorpasso al PSOE.

El repte imposa, encara que potser no tant per a algú que en gairebé tres dècades com a militar ha efectuat rescats en helicòpter a Kosovo i a Kandahar (Afganistan) o que el 2014 va participar en el trasllat des de Mali a Torrejón de la cooperant navarresa Teresa Romero després de contagiar-se d’Ebola.

Una altra política amb vincles lleidatans, Tomasa Hernández, secretària del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 del Canyeret en el canvi de segle i avui jutge a Mallorca en situació de serveis especials i consellera d’Educació, Cultura i Esport al Govern de Jorge Azcón, enfronta un altre repte polític: mantenir el cinquè escó del PP a Terol, un resultat clau en la configuració de les Corts d’una de les quatre úniques comunitats autònomes que té ciutadans que mai no han votat una majoria absoluta (les altres tres són Euskadi, les Canàries i Navarra).

La demoscòpia apunta que Aragó tornarà a votar pacte. Però de qui amb qui o contra qui? Els sondejos perfilen un PP guanyador ma non troppo i ajustaments a la dreta i a l’esquerra amb la riquesa de matisos d’una paleta de 8 colors, tres dels quals (TE, CHA i PAR) identitaris. “El PP haurà de mirar al mirall i decidir si gira a la dreta de Vox o a l’esquerra d’Existeix. Això només passarà a Aragó”, pronostica Burillo.

Tres caps de llista lliterans a Osca i un partit del Baix Cinca

Tres partits polítics han optat per situar candidats de la Llitera al capdavant de les seues llistes per a les eleccions del 8-F. Es tracta de Fernando Sabés, secretari provincial del PSOE a l’Alt Aragó i alcalde de Sant Esteve de Llitera, que lidera la llista dels socialistes; de María Ángeles Roca, alcaldessa d’Albelda i que obre la proposta del PAR, i de Juan Carlos Isábal, de la FIA (Federació d’Independents d’Aragó, un model similar al dels AIPN a Catalunya) i de Binèfar i que figura com a número 1 de Coalició Aragonesa. Els tres afronten reptes de pes: repetir els set diputats de les últimes convocatòries en el cas de Sabés, tornar a l’aragonesisme conservador oscenc la representació que va perdre el 2023 en el cas de Roca i, en el d’Isábal, aconseguir la primera acta de diputat per a un independent en unes eleccions autonòmiques a la demarcació d’Osca. Hi ha una altra novetat en la convocatòria electoral del 8 de febrer a la província d’Osca: per primera vegada compareix Entre Tots Baix Cinca, la petita formació del Baix Cinca que governa amb el Partit Popular a Fraga i la Comarca i que té l’alcaldia de Torrent de Cinca. Encapçala la candidatura María Pilar Agustín Villas.