Una supervivent de l’explosió del polvorí al Castell del Remei el 1939: “El temps no esborra la tragèdia”

Carme Vilanova Garcia tornarà a reviure d’aquí a una setmana, com cada 20 de gener, l’episodi que va marcar la seua vida per sempre. Amb només 5 anys, va sobreviure a una de les pitjors catàstrofes provocades per la Guerra Civil al territori: l’explosió d’un polvorí al Castell del Remei el 1939. 

La detonació i el posterior ensorrament de diverses estructures de la colònia van segar la vida de 81 militars i sis civils, entre els quals la seua àvia Rosa, la seua mare Encarnació i els seus dos germans, Joan i Miquel, de tot just 6 i 4 anys. “És una cosa que m’ha marcat i no crec que l’oblidi en el que em quedi de vida. El temps no esborra una tragèdia d’aquestes magnituds”, explica la Carme, avui amb 92 anys, des de Gàrzola, on es va traslladar amb el seu pare, Miquel, després de la contesa. 

Els records continuen sent nítids i estremidors. “Recordo que la mare va encendre una espelma per sortir a veure què era tot aquell escàndol dels militars. I res més. Vaig perdre el coneixement.” Va ser el seu oncle Ramiro qui, entre la runa, va sentir un plor i va trobar una petita mà que s’aferrava a la seua. “Però va anar perdent força i allà va morir un dels meus germans”, relata. Poc després va escoltar un altre plor. 

Era el de la Carme. «Em van treure i em va portar al costat de la meua tieta, però el Ramiro deia plorant: “Remei, pujo la Carme, però crec que se m’ha mort pel camí.”» Tanmateix, la nena va obrir els ulls. 

La seua mare no va tenir la mateixa sort. “La van trobar set mesos després, arrupida al costat de la paret”, afirma emocionada. «Una biga em va salvar la vida. Va fer un petit buit pel qual respirar, però entrava molta terra. Em deien “no obris la boca, no l’obris, tanca-la, ja et traiem”. Això recordo.»

El pare de la Carme, Miquel, era llavors presoner dels nacionals al Sant Crist de Balaguer i estava a punt de ser traslladat a un camp de concentració a Miranda de Ebro, quan la tragèdia va canviar per sempre el rumb de la seua família. “Van aconseguir que el tren que els traslladava s’aturés per poder explicar-li el que havia passat. Un amic seu de Vallverd va cuidar-lo fins que va poder tornar a casa”, assenyala la Carme.

La seua història, que forma part de la memòria de tota una família, serà recordada en un dels cinc plafons informatius que el Castell del Remei inaugurarà el proper dia 20, dedicats al front del Segre. 

Els altres plafons, a part de dos monòlits, explicaran, a través de textos i imatges, la presència de Francesc Boix a la històrica finca, que durant la Guerra Civil va ser transformada en quarter general de diverses unitats de l’exèrcit republicà. Boix, que passaria a la història com el fotògraf de Mauthausen, va estar destinat a la 30 Divisió, des d’on va documentar amb la seua càmera la vida quotidiana al front. 

La ruta fotogràfica estarà guiada per Pol Galitó, expert en la Guerra Civil i autor dels elements que formen part de l’itinerari gestionat a través de l’IEI, el Memorial Democràtic de Catalunya i l’ajuntament de Penelles. Mireia González Antó, presidenta de la Fundació Castell del Remei, va assegurar ahir que “és un lloc ple d’història per a molts lleidatans”.

En el cas de l’àvia, la mare i els germans de Carme, les seues restes estan enterrades a Vallverd.