El govern espanyol canvia les normes i els joves que visquin amb els seus pares podran rebre l’IMV de fins 733 euros al mes

El govern espanyol ha aprovat una reforma de l'Ingrés Mínim Vital que entrarà en vigor el 2026 i que permetrà als joves majors de 23 anys sol·licitar aquesta prestació de forma individual encara que continuïn residint al domicili dels seus pares. La mesura representa un canvi substancial en els criteris d’accés a aquesta ajuda, ja que fins ara la convivència familiar dificultava enormement la possibilitat de percebre l’IMV de manera autònoma. Amb aquesta modificació normativa, l’Executiu respon a la situació de precarietat que afecta milers de joves espanyols que, malgrat tenir edat legal per independitzar-se, es veuen obligats a romandre a casa dels seus progenitors per falta de recursos econòmics suficients.

La clau del canvi rau que l’accés a l’IMV dependrà exclusivament de la situació econòmica real del sol·licitant i no del lloc on resideixi. Així, els joves a partir de 23 anys podran acreditar que no formen part de la unitat econòmica familiar i que manquen de prou ingressos per cobrir les seues necessitats bàsiques, la qual cosa els habilitarà per rebre la prestació. No es tracta, per tant, d’una ajuda automàtica vinculada únicament a l’edat, sinó d’una prestació condicionada al compliment dels requisits habituals de vulnerabilitat econòmica que ja exigeix el sistema actual de l’IMV. La diferència fonamental és que ja no es tindrà en compte el domicili com a factor excloent.

El context socioeconòmic que ha motivat aquesta reforma és evident. Segons les últimes dades disponibles, més del 60% dels menors de 30 anys a Espanya continua vivint amb els seus pares, una xifra que ha anat en augment durant els últims anys. La impossibilitat d’accedir a un habitatge en règim de lloguer o compra, unida a la precarietat laboral i els baixos salaris, ha convertit l’emancipació en una quimera per a bona part de la joventut espanyola. En aquest escenari, molts joves es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica malgrat compartir sostre amb els seus progenitors, la qual cosa justifica la necessitat d’adaptar el sistema de protecció social a aquesta realitat.

Quantia màxima de 733 euros mensuals

Quant a l’import econòmic de la prestació, el Ingrés Mínim Vital assolirà els 733 euros mensuals per a un beneficiari individual després de la revalorització prevista per al 2026. Aquesta xifra correspon al llindar garantit per a una persona sola sense recursos i representa la quantitat màxima que podrà percebre un jove que compleixi tots els requisits establerts. No obstant, és important assenyalar que l’import final pot variar en funció de diversos factors, com els ingressos previs del sol·licitant, el seu patrimoni acumulat o la compatibilitat amb altres ajuts autonòmics o estatals que pogués estar percebent simultàniament.

La quantitat de 733 euros mensuals s’estableix com el límit màxim de la prestació individual, però no tots els beneficiaris rebran necessàriament aquesta quantia completa. El sistema de l’IMV funciona mitjançant un càlcul que té en compte la diferència entre els ingressos reals de la persona i el llindar de renda garantida establert per a cada tipus d’unitat de convivència. D’aquesta manera, si el jove sol·licitador compta amb algun ingrés, encara que sigui inferior al mínim establert, la prestació es calcularà com un complement fins assolir aquest llindar, no com una paga fixa de 733 euros en tots els casos.

Requisits d’accés per a joves sol·licitadors

Per poder accedir a l’IMV sota aquesta nova modalitat, els joves hauran de complir una sèrie de requisits que van més enllà de la simple edat. En primer lloc, serà necessari acreditar que no es forma part de la unitat econòmica familiar, és a dir, demostrar que no existeix dependència econòmica respecte als pares o tutors amb qui es conviu. Això implica que el sol·licitant haurà de presentar documentació que justifiqui la seua situació d’autonomia econòmica, encara que sigui precària o insuficient per cobrir les seues necessitats bàsiques.

A més, serà imprescindible demostrar la manca de prou ingressos per garantir un nivell de vida digne. Això es tradueix que els ingressos del sol·licitant s’han de situar per sota del llindar establert per a la prestació, que varia en funció de la composició de la unitat de convivència i d’altres factors socioeconòmics. També s’exigirà un període mínim de residència legal i efectiva a Espanya, així com no superar determinats límits de patrimoni, tant mobiliari com immobiliari, que podrien excloure el sol·licitant del dret a percebre l’ajuda.

Un altre aspecte rellevant és que el jove sol·licitador haurà d’estar inscrit com a demandant d’ocupació, tret que es trobi en situacions especials que li eximeixin d’aquesta obligació, com la realització d’estudis, la cura de persones dependents o l’existència d’una discapacitat reconeguda. La normativa de l’IMV contempla diverses casuístiques que poden justificar la no-disponibilitat per al mercat laboral, però en línies generals s’exigeix una actitud activa de recerca d’ocupació o formació que faciliti la inserció laboral futura.

Resposta a la impossibilitat d’emancipació juvenil

La decisió de permetre que els joves puguin accedir a l’IMV encara que resideixin amb els seus pares respon a una realitat social cada vegada més estesa a Espanya: la impossibilitat d’emancipació per motius econòmics. Durant anys, la normativa de l’IMV considerava la unitat de convivència com el nucli bàsic per determinar l’accés a la prestació, la qual cosa a la pràctica excloïa molts joves que, malgrat tenir ingressos propis insuficients, convivien amb els seus progenitors. Aquesta situació generava una paradoxa: joves amb llocs de treball precaris o sense ocupació que no podien accedir a l’IMV perquè se’ls considerava part de la unitat econòmica familiar, encara que en realitat no comptessin amb suport econòmic efectiu dels seus pares.

Organitzacions socials i sindicats havien vingut reclamant des de fa temps una reforma que preveiés la situació específica dels joves en risc d’exclusió social. L’elevada taxa d’atur juvenil, la proliferació de contractes temporals i a temps parcial, i els baixos salaris que perceben els menors de 30 anys han configurat un escenari de precarietat estructural que requereix respostes específiques des de les polítiques públiques. La reforma de l’IMV que entrarà en vigor el 2026 pretén donar resposta a aquesta demanda, encara que caldrà esperar a la seua aplicació pràctica per valorar el seu impacte real.

Compatibilitat amb altres prestacions i ajuts

Un dels dubtes més freqüents entre els potencials beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital és si aquesta prestació és compatible amb altres ajuts que puguin estar percebent. La resposta és que, en general, l’IMV sí que és compatible amb altres prestacions, encara que en molts casos la quantia d’aquestes es té en compte a l’hora de calcular l’import final de l'Ingrés Mínim Vital. Per exemple, si un jove està percebent una prestació d’atur o una beca d’estudis, aquests ingressos es computaran com a part de la seua renda personal, la qual cosa reduirà proporcionalment la quantitat que li correspongui rebre en concepte d’IMV.