Xavier Amat Garcia

Com descriuria la relació actual entre els adolescents i les xarxes socials?

Depèn molt de l’edat. La manera d’interactuar en xarxes d’un jove de 18 anys no serà la mateixa que la d’un de 14. El diàleg en xarxes va directament lligat amb l’estat de maduresa emocional de l’adolescent.

Per què és tan important tenir en compte l’edat quan es parla de l’entorn digital?

Les xarxes estan fetes per crear una addicció dissenyada i els menors hi estan totalment exposats. Com més jove és la persona, més elevat és el risc. Els adolescents no tenen la mateixa capacitat per gestionar aquest ús ni per entendre’n les conseqüències reals.

Quin paper juga el desenvolupament del cervell adolescent en aquesta vulnerabilitat més gran davant les xarxes socials?

El cervell de l’adolescent no està del tot desenvolupat, per la qual cosa és més susceptible a aquest tipus d’addiccions. Es tracta d’un cervell molt plàstic i vulnerable, especialment abans dels 21 o 23 anys, que és l’edat aproximada en la qual acaba de formar-se per complet.

De quina manera influeix aquesta immaduresa en la forma com els adolescents viuen el que passa en les xarxes socials?

Els adolescents encara estan construint la seua identitat i no tenen mecanismes d’autocontrol completament desenvolupats. Per això busquen petites descàrregues de dopamina que ofereixen les xarxes socials, però això és una arma de doble tall. Tot el que viuen en l’entorn digital ho experimenten amb molta més intensitat, la qual cosa els fa especialment vulnerables tant als efectes positius com als negatius. Per a ells, un like és un gest molt significatiu, però un comentari d’odi ho és encara més. Molts no saben diferenciar clarament el que és real del que passa ocorre únicament en el món digital.

És coherent la proposta del Govern de l’Estat de limitar l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys?

Estic a favor de la limitació, sobretot des que els mòbils van entrar a les escoles. Limitar l’accés és una forma de protecció, una cosa negativa.

Aquesta mesura s’ha d’entendre com una prohibició?

No hem de parlar de prohibició, sinó de protecció. Es tracta de cuidar el sector més vulnerable de la nostra societat. No serà fàcil d’aplicar, però cal fer-ho. Potser no és la solució definitiva, però per algun lloc s’ha de començar. El fet de limitar ja ajuda que la societat i la comunitat estiguin més alerta, perquè realment es tracta d’una problemàtica molt seriosa.

Com afecta el ciberassetjament en la salut mental dels adolescents?

A nivell de salut mental poden aparèixer comportaments d’ansietat, depressió i fins i tot casos d’autolesions. Aquestes últimes han augmentat notablement en pacients menors d’edat. Abans, l’assetjament es quedava a l’escola: te n’anaves a casa i allà acabava. Ara, l’assetjament pot ser constant, les 24 hores del dia. No en poden fugir. De vegades és una cosa mínima, com que no t’incloguin en un grup de WhatsApp, i tot i així pot tenir un impacte molt gran en l’adolescent.

Quins senyals poden alertar que un menor és assetjat digitalment?

S’observen alteracions significatives en el seu comportament i en la manera d’actuar. Es mostren més reservats, disminueixen la comunicació, presenten signes d’ansietat o rebutgen acudir a l’institut. Les seues rutines habituals tenen un canvi clar i dràstic. És fonamental mantenir el diàleg, conversar i escoltar activament el menor. Els adolescents necessiten adults que els ajudin a interpretar el que troben en el món digital.