“La ‘percepció’ d’amenaces nodreix els discursos extremistes”

Més seguretat i, per tant, més control social, però en detriment de la llibertat individual de les persones? Un debat amb moltes arestes, que ahir va servir d’estrena a l’Espai Orfeó de Lleida de la quarta edició del cicle Diàlegs, l’espai de reflexió i discussió per abordar grans reptes del present, impulsat de forma conjunta per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Universitat de Lleida (UdL), el diari SEGRE i la Fundació Orfeó Lleidatà.

La politòloga i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Mireia Grau va advertir sobre la perillositat de “la percepció d’amenaces” que té la societat, més que de les amenaces en si. “La tendència actual és que percebem amenaces i això acaba nodrint els discursos de l’extrema dreta a favor de la seguretat”, va afirmar davant del centenar de persones que es van inscriure per participar en aquesta primera cita del cicle, presentada per la periodista de SEGRE Laia Berenguer.

En aquest sentit, Grau va afegir que, “curiosament, el país que se sent més amenaçat per Rússia després de l’atac a Ucraïna no és Finlàndia, fronterera amb el país de Putin, sinó França”.

Per la seua part, el professor de Dret de la Universitat de Lleida Pol Cuadros va assegurar que “avui dia vivim una inflació de seguretat i de retallada de llibertats”, citant per exemple la plaga de càmeres de vigilància als carrers i places d’un estat com la Xina, “fins i tot dins dels taxis”. “Cap a on anem?”, es va preguntar. “Els discursos de legitimació que llancen molts estats venen que van a la recerca del paradís de la democràcia i les llibertats però, tanmateix, cada vegada veiem més retallades de tot tipus per garantir la seguretat de la societat”, va respondre Cuadros. I va anar més enllà: “Les grans elits estan inflacionant la idea de seguretat i de les amenaces que pengen sobre la societat perquè això les legitima per limitar i erosionar la llibertat.”

Mireia Grau va recordar el canvi de paradigma en l’actual societat occidental que va significar l’atemptat de l’11 de setembre del 2001 contra les torres bessones de Nova York. “A partir de llavors, el govern nord-americà va començar a incrementar el control de la ciutadania, una cosa que havia de ser provisional, però que s’ha quedat i, a més a més, augmentat, interferint en els drets i llibertats”, va assenyalar la politòloga.

L’atemptat a la sala Bataclan, a París el 2015, o la pandèmia global el 2020 són altres episodis històrics que “han fet que la gent acabi acceptant que tot resulta un perill i que, per tant, cal reduir les llibertats i drets a favor de la seguretat”.