Rescatats de l’oblit a Grenoble

Del 2 de febrer al 12 de juliol del 1939, un total de 2.549 refugiats espanyols que fugien després de la Guerra Civil van ser internats en un camp de concentració de Grenoble, situat al parc Paul Mistral, al cor d’aquesta ciutat francesa. Ara, gràcies a una investigadora gal·la, s’han pogut identificar els 56 que van morir i van ser enterrats en una fossa comuna, rescatant la seua història de l’oblit. Entre ells hi ha quatre lleidatans: un ancià i tres nens de poca edat. A la llista figuren com a María Peidro Guil, de 2 anys, de Lleida; Alberto Trenc Piqué, de 10 mesos, d’Alcampell; Isabel Expósito Ramírez, de 6 mesos, de Llavorsí; i José Baró Rubio, de 82 anys, de Ponts.

Així ho explica a SEGRE Léa Barril, doctoranda a la Universitat de Grenoble Alps, que ha investigat les onades migratòries des d’Espanya. Una investigació que va permetre que a finals del novembre passat se’ls retés un homenatge al cementiri de La Tronche, on reposen les seues restes.

Després d’arribar a Grenoble el 1939, van ser traslladats a un altre camp “on van quedar aïllats rere filats. Hi havia pocs metges i infermeres al centre, no es feien consultes a la nit i es va imposar una quarantena de 16 dies, negant l’accés a l’ajuda d’emergència i a les donacions de la població.

Les malalties es van propagar ràpidament”, assenyala. Els refugiats van morir a causa de malalties infeccioses, desnutrició, fred, esgotament i al no tenir accés a atenció mèdica a temps, destaca Barril. Inicialment, van ser inhumats a les fosses comunes dels cementiris Saint Roch, a Grenoble, i del Petit Sablon, a La Tronche. Cinc anys més tard, els cossos van ser exhumats i traslladats de manera anònima a l’ossera de Grenoble i al de La Tronche.

Noms i cognoms modificats

“Ha estat un treball molt llarg. He consultat absolutament tots els arxius (municipals, departamentals i nacionals) sobre aquest tema, inclosa la premsa de l’època. Els noms i cognoms van ser modificats, i fins i tot en els registres d’estat civil i inhumació, tots van ser afrancesats. La meua intenció ha estat tornar als refugiats espanyols el que els havien arrabassat: la seua identitat”, remarca la investigadora. D’aquesta llista, 25 de les víctimes eren catalanes i 45, menors.

Crida per poder trobar més famílies dels difunts

Perquè aquesta història no quedés tan sols a la seua tesi doctoral, Barril va contactar amb l’alcalde de La Tronche per poder instal·lar una placa commemorativa i organitzar una cerimònia, a la qual van assistir familiars dels exiliats que hi estan enterrats. L’ambaixada d’Espanya a París va finançar una part important de l’acte, segons destaca. La seua missió ara és donar difusió per poder localitzar més famílies. Les persones interessades poden contactar amb ella a través de lea.barril@univ-grenoble-alpes.fr.