RESTAURACIÓ
L’històric Casa Tiell abaixa la persiana
El restaurant, que va obrir portes el 1955 a la plaça Ramon Berenguer IV, posa fi a més de set dècades d’activitat amb una festa. El projecte d’un jove restaurador agafarà el relleu

Els clients van brindar amb la Neus per la seua nova etapa vital després del tancament del restaurant. - PAU PASCUAL PRAT
L’històric restaurant Casa Tiell, un dels més emblemàtics de Lleida, va abaixar ahir la persiana després de més de set dècades de trajectòria. Per acomiadar el local com es mereix, va tenir lloc una festa d’agraïment als clients a l’actual ubicació, a la cantonada dels carrers Maria Sauret i Vila Antònia, al barri de Noguerola. Encara que Casa Tiell va tancar portes, l’espai iniciarà aviat una nova etapa sota una altra direcció. El jove hoteler que assumirà el negoci mantindrà el nom original durant uns mesos, abans d’introduir el seu propi estil.
Casa Tiell ocupa el seu emplaçament actual des del 2004, any en què es va traslladar des de la plaça Ramon Berenguer IV, on havia funcionat sota la seu de la Penya Barcelonista de Lleida fins a la demolició de l’edifici el 2003. Aquell primer local, obert el 1955, només tancava per Nadal i oferia servei pràcticament a totes hores.
L’actual responsable, Neus Prunera, hi va començar a treballar amb 17 anys i ara ha decidit traspassar el negoci després de tota una vida dedicada al projecte familiar, iniciat pels seus sogres i continuat després pel seu marit, Josep Tiell, mort el 2024. Joan Tiell, primer propietari, va ser a més un dels socis fundadors i president de la penya blaugrana entre el 1970 i el 2003. L’establiment original va compartir fins a principis de segle una ubicació propera als històrics Casa Lluís i l’hostal Peninsular, molt coneguts a la ciutat a l’estar tots a prop de l’estació de trens.
Prunera va explicar que ha arribat el moment de tancar una etapa vital “molt important”, subratllant que el restaurant sempre va ser molt més que un negoci, un lloc de trobada per al barri i un espai on molts clients van acabar convertint-se en amics.
Va voler acomiadar-se de la que va definir com “la clientela més fidel del món, gairebé una família”, agraint la seua companyia i suport durant dècades. “Mai m’han fallat i necessitava agrair-los el seu suport”, va assenyalar.