Els immigrants en situació irregular tenen garantit l’accés a la sanitat pública des d’aquest divendres

Aquest divendres entra en vigor el Reial Decret 180/2026, aprovat dimarts passat al Consell de Ministres, que desenvolupa l’accés universal al Sistema Nacional de Salut (SNS) per a immigrants en situació irregular sense residència legal a Espanya i per a espanyols residents a l’estranger, segons el Butlletí Oficial de l’Estat. La norma, proposada pel Ministeri de Sanitat i el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, pretén resoldre les situacions d’aplicació desigual i burocràcia del Reial Decret-llei 7/2018, impulsat pel govern de Pedro Sánchez amb l’objectiu de recuperar l’accés universal que va limitar el Reial Decret-llei 16/2012, aprovat per l’Executiu del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy.

El nou reial decret simplifica els tràmits necessaris per al reconeixement del dret a l’atenció sanitària, que es realitzarà mitjançant una declaració responsable. Amb aquest document, la persona sol·licitadora manifesta que no compta amb cobertura sanitària per cap altra via, que no pot exportar el dret des de cap altre país i que no existeix un tercer obligat al pagament de la seua assistència.

Des que presentin aquesta sol·licitud, que podrà fer-se directament al centre de salut o hospital quan les persones acudeixin a rebre atenció, se’ls entregarà un document provisional amb què tindran accés a l’assistència sanitària pública de forma immediata en totes les comunitats autònomes.

A més de la declaració responsable, el sol·licitant ha d’acreditar la seua residència a Espanya. Per a això, l’empadronament és el document preferent, però el procés es flexibilitza acceptant altres mitjans de prova com a certificats d’escolarització o matriculació en centres públics; informes de serveis socials o certificats de registre de visites; factures de llum, gas, aigua, telefonia o Internet a nom del sol·licitant; i cèdules d’inscripció o documents d’inscripció consular.

L’Administració tindrà un termini màxim de tres mesos per notificar la resolució i, si no donen resposta en aquell període, la sol·licitud es considerarà estimada per silenci administratiu. Una vegada reconegut el dret, el document d’assistència sanitària no tindrà caducitat mentre no s’obtingui cobertura per cap altra via; això reforça seguretat jurídica i estabilitat del dret.

A més, s’estableix que les administracions competents hauran d’iniciar el procediment d’ofici quan la persona interessada no pugui fer-ho en el primer moment. També es garanteixen mesures de suport i formats de lectura fàcil perquè les persones amb discapacitat puguin comprendre i firmar la declaració responsable en igualtat de condicions.

El reial decret inclou una disposició transitòria única on s’exigeix un mínim de dos anys de residència a Espanya acreditada per accedir a la llista d’espera de trasplantaments, amb empadronament o altres documents. No obstant, aquest requisit que es mantindrà només fins que el govern espanyol aprovi l’ordre de desenvolupament pendent del Reial Decret-llei 7/2018.

Així mateix, s’assignarà un codi d’identificació personal del Sistema Nacional de Salut (CIP-SNS) a les persones estrangeres sense residència legal i als col·lectius especialment protegits, de manera que la seua informació clínica quedi integrada a la història sanitària comuna de tot el sistema.

Protecció prioritària per a col·lectius vulnerables

El reial decret garanteix l’accés immediat i efectiu a l’assistència sanitària pública per a col·lectius que requereixen una especial protecció, amb independència de la seua situació administrativa i sense necessitat d’acreditar els requisits esmentats. Els grups beneficiats són els menors d’edat; les dones embarassades, que tindran de dret a atenció durant l’embaràs, part i postpart, així com accés a interrupció voluntària de l’embaràs; i víctimes de violència de gènere, violències sexuals i de tràfic d’éssers humans.

El dret a la sanitat pública s’estén a sol·licitants de protecció internacional o temporal. Per a les persones en situació d’estada temporal que necessitin assistència, la norma regula l’informe d’acreditació d’especial vulnerabilitat, que serà emès pels serveis socials de les comunitats autònomes. A més, s’estableixen mesures perquè les persones amb discapacitat disposin de formats accessibles i el suport necessari per realitzar els seus tràmits en igualtat de condicions.

Espanyols amb residència a l’estranger

El reial decret amplia el dret a assistència sanitària pública a les persones espanyoles d’origen que viuen a l’estranger durant els seus desplaçaments temporals a Espanya. Fins ara, aquest dret era limitat a pensionistes o treballadors i, amb el nou text, s’estén a tots els espanyols d’origen i als seus familiars, inclosos cònjuges, semblants de fet i descendents a càrrec, sempre que no tinguin la cobertura prevista per convenis internacionals o la legislació de seguretat social.

Per assegurar el bon ús dels fons públics, la norma estableix mecanismes clars de control sobre les prestacions rebudes. Si la sol·licitud és denegada, es procedirà a la facturació de les atencions rebudes. Tanmateix, no hi haurà facturació si la persona demostra posteriorment que, en el moment de rebre l’esmentada assistència sanitària, sí que complia els requisits materials. En cas de detectar-se inexactitud o falsedat en la declaració responsable, el document provisional quedarà sense efecte immediatament. En aquests supòsits, l’Administració podrà exigir el reintegrament de l’import total de les prestacions sanitàries obtingudes des de l’inici de la sol·licitud.

Copagament ortoprotètic

D’altra banda, la norma introdueix canvis en el sistema de copagament ortoprotètic per equiparar automàticament que les persones ja exemptes del copagament en la prestació farmacèutica ambulatòria també es vegin exemptes del copagament dels productes ortoprotètics. Això beneficiarà, per exemple, pensionistes amb rendes baixes, persones amb discapacitat o col·lectius en situació d’especial protecció. Amb l’aprovació d’aquest reial decret, el govern central avança en la consolidació efectiva del principi d’universalitat del Sistema Nacional de Salut, garantint que el dret a la protecció de la salut s’exerceixi en condicions d’igualtat, cohesió territorial i equitat.