Salvador Ribas, sobre la missió Artemis II: "La reentrada és més arriscada que l’enlairament"

Salvador Ribas (Barcelona, 1978) és el director del Parc Astronòmic del Montsec des del 2008. Llicenciat en Física i doctor en Astrofísica, és professor associat de la UB. Parla amb SEGRE per analitzar els detalls de la missió Artemis II.

En què consisteix exactament la missió Artemis II?

A tornar a posar humans a l’entorn espacial de la Lluna. No aterraran a la superfície, però sí que entraran en òrbita i faran la volta al satèl·lit, passant fins i tot per la cara oculta. És una missió de prova de tecnologia completament nova.

Què té d’especial?

S’estrena el coet més gran mai construït per la NASA, l’SLS, i la càpsula Orion. Tot és nou: sistemes de navegació, habitabilitat i suport vital. És tecnologia pensada amb visió de futur, especialment per a Mart.

Què significa “estar en òrbita lunar”?

Significa que la nau es desvincula de l’òrbita de la Terra i entra en la influència gravitatòria de la Lluna durant hores. Allà la gravetat que sentiran serà la lunar, i això és clau per al comportament de la nau, especialment a la tornada.

Com s’aconsegueix el viatge fins la Lluna?

S’utilitzen tècniques d’assistència gravitatòria. La nau aprofita la gravetat de la Terra per impulsar-se cap a la Lluna i, una vegada allà, la gravetat lunar, que és menor que la de la Terra, ajuda també en el retorn. És una manera d’aprofitar forces naturals.

Quines característiques té el coet SLS?

És molt més potent que qualsevol altre d’utilitzat anteriorment. Té uns nou metres cúbics habitables, inclou fins i tot lavabo i sistemes de vida complets. És un entorn més espaiós i pensat per a missions llargues. L’objectiu és comprovar-ne les prestacions en condicions reals a prop de la Lluna.

Quina durada tindrà el viatge?

La missió durarà entre 8 i 10 dies. Aproximadament quatre dies d’anada i quatre de tornada, malgrat que pot variar segons el moment del llançament. Els astronautes estan preparats per a un marge d’uns 10 dies.

Quins són els principals riscos de la missió?

És una missió viable i molt estudiada, però tot vol espacial comporta riscos. Aquí s’estan provant coses que mai no s’han provat abans. El risc més crític és que l’escut tèrmic del coet no resisteixi el canvi de temperatura durant la reentrada. L’escut ha de resistir temperatures superiors a 2.500 graus. Si no aguanta el contrast a l’entrar en l’atmosfera, la missió fracassa. Ja va passar en el cas de l’accident del transbordador Columbia l’any 2003.

És més perillosa la tornada que l’anada?

Sí, la reentrada és més arriscada que l’enlairament. Tornar a la Terra en aquestes condicions continua sent un dels moments més crítics, ja que la nau no compta amb ajuda externa.