Sergio Dalma: «Sempre m’ha agradat tenir aquest vincle amb Lleida»

Abans de començar l’entrevista, l’anomeno Sergio o Josep?

Ara parlo com a Sergio perquè es tracta de feina, però al tornar a viure a Catalunya, a l’Empordà, per a molta gent soc el Josep i això està bé.

Com és la vida rural després de tants anys a Madrid?

Allà vaig estar 27 anys, però tota la meua família era aquí i arriba un dia en què dius que cal començar una nova etapa. Buscava una mica de tranquil·litat, ja tinc bastant enrenou quan estic de gira, anant amunt i avall. Però buscava això. Just al lloc on venia de vacances, ara ho visc tot i durant tot l’any.

El reconeixen pel poble?

Aquí soc un veí més. Vaig al mercat i faig una vida com qualsevol altra persona. Quan toca, em poso la roba de feina i em converteixo en Sergio Dalma.

De nou torna a Lleida, bé, en realitat a Cervera.

M’agrada tornar perquè el meu pare era de Maldà i sempre m’ha agradat tenir aquest vincle amb Lleida. De fet, porto aquests orígens en el meu nom artístic. Quan vaig acabar el meu primer disc em deien que Josep Capdevila no podia ser, que havíem de buscar un altre nom. D’aquí, Dalma, per Maldà.

Per què ‘Ritorno a Via Dalma’?

Feia 15 anys del primer Via Dalma i era una bona manera de celebrar aquest aniversari, repescant cançons que es van quedar al calaix i amb productors joves. Era un repte bonic perquè t’enfrontaves a temes d’autors molt icònics des de Laura Pausini fins a Raffaella Carrà, Mina o Franco Battiato. No es tracta de competir amb l’original, perquè és irrepetible. Es tracta de portar-lo al teu terreny, donar-li la teua personalitat. Pot semblar fàcil, però per a mi és més difícil que un disc inèdit.

Com van escollir els temes del disc?

Són cançons que sempre m’han acompanyat. T’ho passes bé amb totes, alguna costa més, com per exemple, Parole, parole, de Mina, ja que estem acostumats a una veu femenina. Volíem fer una cosa diferent, més trencadora.

La influència de la música italiana ha estat evident en la seua carrera.

Cada músic té la seua influència i a mi m’ha passat amb aquestes cançons. S’escoltaven molt a la ràdio i també és una mica per culpa dels meus pares [riu].

Ja és el disc 23 de la seua carrera. Ha canviat molt des d’‘Esa chica es mía’?

Evidentment, sí. No només en l’aspecte físic, perquè vas madurant. Escolto els primers discos i la veu ha anat millorant, ara té més capacitat per fer aquests Via Dalma.

Et notes més veterà i alhora tens més pors, per això el fet de treballar amb l’equip que tinc et dona aquesta empenta. I també aprens a gestionar i disfrutar del moment amb la família. Hi ha temps per a tot.

Quan va començar, imaginava que arribaria fins aquí?

No, ni de bon tros. Vaig començar amb 16 anys cantant amb orquestres i en sales de festes de Barcelona. Jo era feliç fent tot allò. Continuava estudiant la carrera de Filologia Romànica, però cada vegada guanyava més pes la música. Fins que un dia vam gravar el primer disc, però jo pensava que tornaria a fer el mateix de sempre, amb les orquestres. Tanmateix, va donar peu a un segon disc i a Eurovisió amb Bailar pegados.

Tornaria a Eurovisió?

No. La veritat és que va ser una experiència única i irrepetible. M’agradava molt l’Eurovisió d’aquella època perquè hi havia música en viu, que ara trobo a faltar, encara que sigui un espectacle bestial.

Ha canviat el seu públic?

Curiosament, s’hi han sumat de forma natural i espontània persones d’altres generacions. I benvinguts siguin!

Es planteja la jubilació?

De moment no me la plantejo, però cada vegada està més a prop. Si físicament et trobes bé, tens bona salut i la gent respon, doncs seguirem. Sobretot si encara hi ha il·lusió i idees de fer coses.

Llavors, tenim Sergio Dalma per a estona?

Esperem que sí [riu].

Què es trobarà el públic a Cervera?

Un viatge de records, amb cançons que els traslladaran a una època de la seua vida. Una festa amb moments molt nostàlgics. I s’ho passaran bé.

Tornarà a Lleida?

M’encantaria, perquè Lleida ha estat un punt molt important. Encara queda un any de gira al davant, mai se sap...