MEMÒRIA
Lleida torna a clamar el “mai més”
Amb la col·locació de cinc noves Stolpersteine en homenatge a deportats a camps nazis. “El meu avi recordava els noms dels seus companys morts perquè ningú no els oblidés”

Alumnes d’instituts lleidatans van llegir la biografia dels deportats, ahir en l’acte al costat de l’escultura ‘Fita’ a Cappont. - ÀLEX FORNÓS
Entrepussar amb la memòria. Aquest és l’objectiu de les Stolpersteine instal·lades en diferents carrers dels municipis per recordar i retre homenatge a aquells que van ser deportats, i majoritàriament, assassinats pel règim nazi en camps de concentració. Des d’ahir, Lleida ciutat ja en té quaranta-sis després d’instal·lar les últimes cinc llambordes amb els noms de Carmel Chacó Palau, León Luengo Muñoz, Ramon Vidal Tomàs, Sabino Vallejo San Pedro i Antoni Mir Jové, aquest últim l’únic que va sobreviure a la barbàrie. L’itinerari va començar al carrer Comerç, va seguir per Blondel i va acabar a l’escultura Fita, al carrer Jaume II. Allà es van col·locar tres llambordes i es va fer un acte amb autoritats, entitats memorialistes i familiars procedents de França, Santander i Romania, entre els quals l’exprimer ministre romanès Petre Roman.
El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, va destacar el compromís de la Paeria amb la memòria democràtica, que va qualificar de “prioritat de ciutat”, i va dir que gairebé el 30% del pressupost del seu departament es destina a activitats vinculades a recordar les persones deportades. Per la seua part, Josep Ramon Segura, del Centre Excursionista de Lleida, va tornar a reivindicar la urgència de crear un centre d’interpretació de la Guerra Civil a la ciutat perquè, va dir, “hem avançat però encara queda molta feina per fer i encara hi ha col·lectius, com els brigadistes internacionals, dels quals es desconeix la seua història”. En la mateixa línia, Josep San Martín, d’Amical de Mauthausen, va recordar els “que van pagar un alt preu, fins i tot amb la seua pròpia vida, per mantenir-se fidels a la democràcia” i va instar a “tenir sempre viva la memòria als nostres carrers”.
Patricia va explicar que el seu avi, Antoni Mir Jové, originari d’Alcarràs, va viure més de quatre anys de “gana i treball esclau” i va sortir de Mauthausen pesant només 33 quilos. “Mai no li vaig sentir una paraula d’odi o de rancor i sempre em deia que no deixés que ningú oblidés pel que van passar. Va sobreviure recordant els noms dels seus companys morts”, va assegurar. Mentrestant, Marc Majós, Laura Gallart i Carla Martínez, dels INS d’Almenar i Caparrella, van destacar la “gran experiència” que viuran el maig que ve, quan viatgin al camp de Mauthausen en el Projecte Buchenwald-Mauthausen.