El BOE publica novetats en sanitat: s’amplia la 'prova del taló', el cribratge de càncer de còlon i l’accés a la fecundació 'in vitro

El Ministeri de Sanitat ha publicat aquest dilluns al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la modificació de diferents normatives reforçant la vigilància en salut pública, actualitzant la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut, i ampliant, entre altres activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació, la 'prova del taló' que passa a 21 malalties; el cribratge poblacional de càncer colorectal fins els 74 anys; i l’edat d’accés a la fecundació 'in vitro' (FIV) amb òvuls donats en casos de fallo ovàric prematur

L’Ordre SND/356/2026, que modifica els annexos I, II i III del Reial Decret 1030/2006 i l’Ordre SND/606/2024, que entrarà en vigor aquest dimarts, actualitza a més l’annex de salut pública per desplegar la Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública, reforça els sistemes d’alerta precoç i la participació de l’Atenció Primària i especialitzada en la notificació de riscos dins de la cartera de serveis comuns de salut pública, i modifica la composició del Comitè Assessor per a la Cartera Comuna de Serveis en l’Àrea de Genètica, incorporant dos vocalies en representació de federacions o agrupacions d’associacions de pacients.

Finalment, redefineix la rehabilitació de pacients amb dèficit funcional per orientar-la a mantenir la màxima autonomia i la qualitat de vida, en coherència amb la Llei 3/2024 sobre ELA i altres malalties d’alta complexitat; incorpora un nou programa poblacional de cribratge prenatal de preeclàmpsia en dones embarassades, i obliga a desenvolupar sistemes d’informació i avaluació estatal dels programes de garbellament neonatal i prenatal, amb informes anuals publicats per Sanitat.

Es modifiquen i inclouen nous cribratges

En l’ordre SND/356/2026 de 13 d’abril es modifica en profunditat els programes de cribratge prenatal, neonatal i de càncer del Sistema Nacional de Salut, començant per la 'prova del taló', que passa a denominar-se oficialment Programa de cribratge neonatal de malalties congènites en prova de taló i incorpora un total de 21 patologies, en afegir, entre altres, l’acidemia propiònica, la deficiència primària de carnitina, la deficiència d’acil-CoA deshidrogenasa de cadena molt llarga, diverses formes d’acidemia metilmalónica, l’acidemia isovalérica, la immunodeficiència combinada greu, l’atròfia muscular espinal, l’aciduria 3-hidroxi-3-metilglutárica i l’adrenoleucodistrofia lligada al cromosoma X.

S’obliga a desenvolupar un sistema d’informació estatal per seguir i avaluar el programa, amb informe tècnic anual de Sanitat accessible a ciutadania i administracions. Les CCAA han d’adaptar els seus programes en el termini fixat per l’ordre que assenyala un any.

En càncer colorectal, el cribratge poblacional s’amplia i fixa com a població diana a homes i dones de 50 a 74 anys, mitjançant test de sang oculta en excrements cada dos anys, en línia amb les recomanacions europees sobre detecció precoç. L’ordre preveu un calendari progressiu d’implantació (horitzons de 5 i 10 anys perquè totes les CCAA hagin ampliat el programa i assoleixin cobertura gairebé total en 70-74).

En l’àmbit prenatal, l’ordre concreta com a programes poblacionals de la cartera bàsica el garbellament d’anomalies cromosòmiques mitjançant test combinat del primer trimestre i, en segona línia, l’ADN fetal lliure en sang materna; a més s’ha d’oferir el crivellat d’infeccions com a sífilis, el VIH, hepatitis B i estreptococ del grup B per a totes les gestants, a més d’hepatitis C, virus Zika, Chagas, rubèola o varicel·la.

I com a novetat incorpora un programa poblacional de garbellament de preeclàmpsia en dones embarassades mitjançant un test combinat en el primer trimestre (marcadors bioquímics, Doppler d’artèries uterines i tensió arterial mitjana), obligant les administracions a valorar el risc individual, establir protocols de seguiment i posar en marxa sistemes d’informació i avaluació amb informes tècnics anuals d’aquests programes de garbellament. En aquest cas dona un termini de dos anys d’adaptació des de la seua entrada en vigor.

Canvis en cartera de serveis: FIV i rehabilitació

En reproducció assistida, l’annex III del RD 1030/2006, del 15 de setembre, l’ordre elimina la restricció específica que impedia accedir a la fecundació 'in vitro' amb òvuls donats a les dones amb fallo ovàric clínic prematur a partir dels 36 anys, la qual cosa generava una inequitat respecte a altres supòsits; a partir d’ara, en aquests casos s’aplicarà el mateix criteri general que en la resta d’indicacions de FIV amb donació d’ovòcits, de manera que l’edat de la dona o de la persona transsexual amb capacitat de gestar haurà de ser inferior a 40 anys en el moment d’indicació del tractament.

En rehabilitació, la norma adapta la cartera de serveis a les modificacions introduïdes per la Llei 3/2024, de 30 d’octubre, d’acord amb el RD 1030/2006, del 15 de setembre, aclarint que la rehabilitació en pacients amb dèficit funcional s’ha d’orientar a facilitar, mantenir o tornar el grau més gran possible de capacitat funcional i independència, amb l’objectiu de preservar la màxima autonomia, millorar la qualitat de vida i afavorir la reintegració en el seu entorn habitual, en coherència amb el previst per a persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i altres malalties d’alta complexitat i curs irreversible.

S’inclou la rehabilitació de les afeccions del sistema musculoesquelètic, del sistema nerviós, del sistema cardiovascular i del sistema respiratori, a través de fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia vinculades directament a un procés patològic que estigui sent tractat en el Sistema Nacional de Salut, així com mitjançant mètodes tècnics (ortopròtesis regulades a l’annex VI de la cartera de serveis comuns de prestació ortoprotètica).

Cartera del SNS, vigilància i comitè de genètica

L’ordre modifica de forma profunda l’annex I del Reial Decret 1030/2006, que regula la cartera de serveis de salut pública. Així, entre altres incorporacions, redefineix l’enfocament general i introdueix explícitament el "model social de la salut", subratllant que la salut no depèn només de factors biològics i de l’assistència sanitària, sinó també de les condicions socials, econòmiques, culturals i ambientals, i que les polítiques de salut pública han de promoure l’acció intersectorial per reduir les desigualtats.

En vigilància en salut pública, l’ordre actualitza l’annex I del Reial Decret 1030/2006 per alinear-lo amb l’Estratègia de Vigilància en Salut Pública i la Xarxa Estatal de Vigilància, definint sistemes específics per a malalties no transmissibles (càncer, cardiovasculars, salut mental, drogues i addiccions, malalties rares), malalties transmissibles, salut laboral i salut ambiental, i establint sistemes d’alerta precoç i resposta ràpida operatius 24 hores al dia, juntament amb l’obligació de desenvolupar plans estatals i autonòmics de preparació i resposta davant d’amenaces per a la salut pública.

Quant als sistemes de vigilància, hauran d’analitzar resultats desagregats per eixos de desigualtat, inclosa la discapacitat, amb indicadors específics d’inclusió social i equitat; i, en el cas dels sistemes d’alerta, hauran de preveure canals d’informació accessible i estratègies davant la infodemia i la desinformació.

Finalment, en incorpora la participació de pacients en genètica, l’ordre modifica l’Ordre SND/606/2024 per canviar la composició del Comitè Assessor per a la Cartera Comuna de Serveis en l’Àrea de Genètica, incorporant dos vocalies en representació de federacions o agrupacions d’associacions de pacients, a fi de reforçar la participació de les persones afectades en les decisions sobre la cartera comuna de serveis en genètica.