CERIMÒNIES
Aremi celebra mig segle d’història
L’entitat va commemorar ahir el 50è aniversari amb una gala que va reunir usuaris, professionals i autoritats. L’acte va comptar amb un concert del pianista Antoni Tolmos i un sopar de proximitat

L’alcalde de Lleida va reconèixer la presidenta d’Aremi i alguns dels socis fundadors. - AMADO FORROLLA
L’entitat lleidatana Aremi –dedicada a acompanyar persones amb discapacitat cerebral i pluridiscapacitat al llarg de la seua vida– va celebrar ahir l’acte institucional del 50è aniversari a la seua seu de Lleida, en una jornada amb totes les entrades esgotades que va reunir usuaris, famílies, professionals i autoritats per commemorar cinc dècades de treball dedicat a les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat el mateix dia en què es van firmar els primers estatuts de l’entitat 50 anys enrere.
La presidenta d’Aremi, Maria Mercè Batlle, va recordar els inicis del projecte, quan “vuit famílies de Ponent van decidir moure’s per crear un espai per als seus fills”. Batlle, que es va mostrar emocionada per tot el que s’ha aconseguit, va descriure Aremi com una “petita llavor que no ha deixat de créixer” i que, segons va destacar, ha donat lloc a una entitat que avui atén directament prop d’un centenar de persones i ofereix serveis permanents d’assessorament. Durant la seua intervenció, Batlle també va evocar moments difícils com la riuada del 1982, que va destruir la primera escola d’Aremi situada a les vores del riu Segre. Així mateix, va apuntar als reptes de futur, com el projecte de creació d’una aula 0-3 per atendre nadons amb problemes de neurodesenvolupament: “Volem ajudar des de l’inici de la vida.”
Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va presidir l’acte i va entregar una placa institucional a la presidenta, destacant “el seu paper com a motor d’un projecte fonamental per a la ciutat”. La vetllada va culminar amb un concert de piano a càrrec del músic Antoni Tolmos i un posterior sopar amb productes de proximitat per part de la Fundació Coma de Meià, que va posar el colofó a un acte que va anar més enllà de l’àmbit institucional per convertir-se en una celebració compartida.