Titelles per abraçar: Arranca la 37 edició de la Fira de Titelles de Lleida
Arranca al Teatre de la Llotja la 37a edició del certamen, amb més de noranta funcions de 29 espectacles fins diumenge per tota la ciutat

Els responsables del Centre de Titelles de Lleida van rebre a la Llotja un pastís d’aniversari pels 40 anys de la companyia. - AMADO FORROLLA
Dansa, actors i titelles de mida humana movent-se, ballant, donant-se la mà, abraçant-se... La companyia italogermànica Sara Angius & Johanna Ehlert va compartir amb el públic des de l’escenari del Teatre de la Llotja el seu amor pels putxinel·lis en l’espectacle inaugural de la 37a Fira de Titelles de Lleida, Sabotage. Minuts abans, representants de les institucions van inaugurar de forma oficial un certamen que aquest any resulta especial per als seus impulsors, el Centre de Titelles de Lleida, que compleix 40 anys. Així ho va entendre l’alcalde, Fèlix Larrosa, que va obsequiar amb un pastís d’aniversari els actuals responsables de la companyia, Elisabet Vallvé i Oriol Ferre. També es van unir a les felicitacions el director general de Promoció Cultural, Xavier Fina; la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; i el subdelegat del Govern, José Crespín. Tots van coincidir a destacar la Fira de Titelles com a esdeveniment únic de projecció internacional i pol d’atracció cultural i econòmica. Larrosa també va desitjar fer realitat el projecte de convertir l’antic Convent de Santa Teresa en un gran espai de creació escènica.
El programa del certamen inclou fins diumenge 95 funcions de 29 espectacles, a càrrec de 27 companyies catalanes (tres de Lleida), de l’estat i estrangeres en vint-i-dos espais de tota la ciutat, una desena d’interiors (al Teatre de l’Escorxador, el Cafè del Teatre, CaixaForum, La Saleta o fins i tot el claustre de la Seu Vella) i dotze d’exteriors (a les places Paeria i de la Catedral o el pati del Convent de Santa Clara). Com a novetat, el Morera s’estrenarà com a seu, acollint a partir de demà la instal·lació Wind & Soul, una original proposta de la companyia Rauxa en la qual el vent desperta l’ànima dels objectes.