Una fossa relacionada amb la repressió franquista a Llavorsí continua sense aparèixer
El Govern finalitza la tercera intervenció sense que els treballs hagin permès localitzar les restes de 9 de civils executats per les tropes franquistes
Una excavació per localitzar la fossa de l’Hostal d’Aidí.
La Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita a la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, ha finalitzat la tercera intervenció arqueològica destinada a localitzar la fossa de l’Hostal d’Aidí, a Llavorsí, sense que els treballs hagin permès confirmar la seua ubicació per localitzar les restes de 9 civils executats el 1938 per les tropes franquistes.
L’excavació es va dur a terme entre el 13 i el 24 d’abril del 2026 i s’ha desenvolupat de forma simultània amb una altra actuació per localitzar la fossa dell Prat del Rector, situada presumiblement a poca distància, al municipi de La Guingueta de Àneu, informa el departament aquest dilluns en un comunicat.
Malgrat les noves investigacions documentals, la revisió d’hipòtesis anteriors i la delimitació d’una nova àrea d’excavació, no s’han localitzat les restes humanes vinculades a la fossa de l’Hostal d’Aidí.
Es tracta d’"un dels espais més rellevants de la memòria democràtica a Catalunya per la gravetat dels fets documentats i per l’impacte que encara avui manté", informa la Conselleria.
Segons la documentació històrica disponible, 67 civils de la comarca del Pallars Sobirà van ser executats sense judici previ en represàlia per accions guerrilleres republicanes; un dels episodis més greus es va produir el 23 i 24 de maig de 1938, quan nou persones van ser detingudes als seus domicilis, traslladades, torturades i finalment assassinades entorn de l’Hostal d’Aidí.
Un cas paradigmàtic de la repressió franquista al Pallars Sobirà
L’abril de 1938, les tropes franquistes del Cos d’Exèrcit de Navarra van ocupar bona part del Pallars. Durant nou mesos, la comarca va quedar dividida i convertida en línia de front. En aquest context, efectius de la 62a Divisió franquista, comandada pel general Antonio Sagardía Ramos, van desplegar una intensa repressió sobre la població civil.
Segons la documentació històrica disponible, 67 civils del Pallars Sobirà van ser executats sense judici previ en represàlia per accions guerrilleres republicanes. Un dels episodis més greus es va produir els dies 23 i 24 de maig de 1938, quan nou persones van ser detingudes als seus domicilis, traslladades, torturades i finalment assassinades a l’entorn de l’Hostal d’Aidí.
Les víctimes procedien dels nuclis d’Unarre, Escalarre i València d’Àneu i eren: Celestí Berné i Català; Josep Berné i Català; Maria Barrós i Mauri; Jaume Nat i Canut; Benjamí Eduard Serís i Semino; Josep Palobat i Montané; Martina Ribó i Millà; Nativitat Ginestà i Ribó, i Gertrudis Comenge i Fortet.
Diverses d’aquestes persones van ser executades en substitució de familiars perseguits que havien fugit. Una de les víctimes estava embarassada i una altra va ser violada abans de ser assassinada, segons els testimonis i la recerca històrica recollida.
Els fets documentats
L’historiador Manuel Gimeno va assenyalar l’any 1987 que les persones detingudes van ser retingudes inicialment en un local d’Esterri d’Àneu. L’endemà, 24 de maig de 1938, van ser traslladades en camió en direcció a Llavorsí, tot i que oficialment s’havia indicat que havien de ser conduïdes a Sort.
El vehicle transportava els presoners, soldats procedents de la Guingueta d’Àneu i diversos falangistes. Segons la documentació disponible, el camió va patir una avaria i els detinguts van ser tancats a l’Hostal d’Aidí. Posteriorment van ser conduïts a un indret proper conegut com l’Enraiador, on haurien estat executats i enterrats.
