Ariadna Oltra: "La informació costa diners, estem disposats a pagar-la?"

La periodista barcelonina Ariadna Oltra (1979) és una de les cares més conegudes dels serveis informatius de TV3. Des de fa quatre temporades és la directora i presentadora dels Matins de la cadena catalana. Ara acaba de publicar el llibre Una casa sense diaris (La Campana), una reflexió sobre com consumim informació.

El llibre no sembla un assaig estricte sobre mitjans de comunicació. Què és ‘Una casa sense diaris’?

No, no... No es tracta de cap estudi sobre la premsa escrita sinó que he partit de la meua experiència personal i també professional per construir una crònica costumista sobre els diaris en paper, en la qual cada capítol serveix per reflexionar sobre com han canviat els hàbits les últimes dècades, en el sentit que abans el paper de premsa era habitual a les cases i els bars i ara pràcticament ha desaparegut davant de l’auge del món digital.

Per exemple, em serveixo dels meus records d’infància i joventut, de quan la meua àvia estenia els fulls del diari sobre el terra després de fregar la casa o quan, de vacances a la platja amb una amiga, el seu pare ens demanava que anéssim al quiosc a comprar-li el Regió7. També destaco en aquest sentit la importància de la premsa local.

A qui va dirigit el llibre?

Jo crec que a tothom. Aquestes reflexions em serveixen perquè el lector pensi sobre aquest canvi d’hàbits en la societat. És una transformació molt interessant, encara que més lenta del que encara podem pensar perquè fins fa pocs anys aquest paper premsa estava present a tot arreu. Vull que el lector reflexioni a partir d’aquestes idees sobre com ens informem avui dia i com es construeix la informació pública.

Abans, la majoria de la societat compartia les notícies dels informatius de ràdio i televisió, però ara tot ha canviat moltíssim i existeixen molts llocs i moltes formes diferents d’accedir a la informació.

És curiós que una periodista com vostè, que sempre ha treballat en l’àmbit audiovisual, sembli reivindicar amb aquesta obra els diaris en paper.

És que soc filla i neta d’impressors! Jo necessito llegir diaris en paper. La premsa et proporciona un valor especial. La mateixa portada d’un diari t’ajuda a valorar i jerarquitzar la importància de les notícies. En canvi, les xarxes socials funcionen amb uns paràmetres diferents. De fet, a les xarxes són les notícies les que venen a buscar-te a través d’un algoritme, del qual no sabem qui s’amaga darrere.

És paradoxal que en el món de la comunicació global estiguem més desinformats que mai.

Sí, tothom vol comunicar, però el perill està en la informació i la desinformació. Un perill al mateix nivell del que decideix no informar-se. És la fatiga informativa. Aquesta constant recepció de notícies per múltiples canals provoca, per exemple, que una persona que compri un diari el dissabte al matí trobi notícies que encara no conegui. La immediatesa del món ha canviat les rutines informatives.

La pregunta que molts es fan: acabaran desapareixent els diaris en paper?

Seria molt presumptuós per la meua part aventurar una resposta sobre això en un sentit o un altre. M’agradaria creure que això no passarà mai perquè, malgrat tot, cada vegada la gent llegim més. Parlant amb un punt de nostàlgia, tant de bo que la premsa en paper no desaparegués perquè m’ajuda a estructurar les notícies, contextualitzar la informació i aprendre.

I llavors, el futur?

Aquí hi ha un debat molt més ampli i profund sobre el que realment costa la informació. Els mitjans de comunicació escrits n’han d’oferir més, però posar més recursos en el periodisme costa diners. I llavors, estem disposats a pagar per la informació? Perquè ningú concep, per exemple, agafar pomes d’una fruiteria sense pagar-les. El periodisme, la informació, costa diners.