Certeses, mentides i mitges veritats de l’eclipsi solar: científics desmenteixen falsedats sobre el fenomen astronòmic

Sis investigadors de la Universitat de Lleida han desmuntat les principals falòrnies i mites que circulen sobre l’eclipsi solar total del 12 d’agost. Durant una jornada de divulgació científica celebrada a la plaça Sant Francesc de Lleida, els experts van analitzar des d’una perspectiva científica les creences populars entorn d’aquest fenomen astronòmic, separant les certeses de les falsedats que es difonen especialment a través de xarxes socials.

La Universitat de Lleida va organitzar aquest dimarts una taula rodona oberta al públic en la que van participar cinc professors i investigadors de la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària, a més del moderador Fernando Guirado, tecnòleg de la Escola Politècnica Superior. L’objectiu d’aquesta iniciativa de ciència al carrer va ser aclarir què hi ha de veritat i d’erroni en els rumors que circulen sobre aquest esdeveniment astronòmic que serà visible des de Lleida.

Guirado va explicar que cada 18 mesos es produeix un eclipsi total en algun punt del planeta, encara que perquè sigui visible des del mateix lloc poden transcórrer centenars d’anys. El científic va afegir que la durada màxima d’un eclipsi és de set minuts i va aportar una dada curiosa: el sol és 400 vegades més gran que la lluna i està 400 vegades més lluny, la qual cosa permet la coincidència visual durant aquests fenòmens.

Protecció ocular imprescindible durant l’observació

"El sol mai no s’ha de mirar sense protecció, amb independència que hi hagi o no hi hagi eclipsi. En cas de fer-ho, les conseqüències, els danys, seran permanents i irreversibles", va explicar Fernando Guirado durant la seua intervenció com a moderador. L’observació directa de l’eclipsi sense protecció adequada constitueix un dels riscos reals del fenomen, davant altres suposats perills sense base científica.

Efectes inexistents en la vegetació i els boscos

Víctor Resco, investigador especialitzat en el món vegetal, va desmentir que un eclipsi alteri l’equilibri dels boscos. "Uns minuts de foscor són anecdòtics", va assenyalar el científic, que va destacar la paradoxal vida del sotabosc: "les plantes amb prou feines disposen d’uns minuts cada dia per fer la fotosíntesi. El que necessitarien són antieclipsis".

Carlos Cantero, un altre dels experts en àmbits del món vegetal, va concloure la qüestió sobre el suposat canvi de color en algunes plantes: "Manca de base científica. El cicle de desenvolupament d’una planta és molt llarg". Cantero va explicar que un eclipsi "redueix la taxa de fotosíntesi i deté l’evapotranspiració, però això no afecta la generació de biomassa i la captació de CO2".

Els animals domèstics i el comportament durant l’eclipsi

Irina García, de l’àrea de Medicina i Cirurgia Animal, va advertir amb humor que "si es tenen gats o gossos hiperreactius, els que han d’anar amb compte durant l’eclipsi són els seus amos", però no per raons astronòmiques. Els animals es posaran nerviosos únicament si veuen excitades les persones, no perquè l’alineació astral els alteri de cap manera.

Riscos sanitaris associats a la concentració de persones

Gemma Villorbina, biotecnòloga participant a la taula rodona, va aclarir que el risc d’infecció no té relació directa amb l’eclipsi. "És un fenomen social, i això reunirà molta gent en alguns llocs. Com més persones hi ha juntes més gran és el risc de contagi de qualsevol malaltia, però això no té res a veure amb l’eclipsi", va assenyalar la investigadora.

Mites sobre pèrdua de pes i canvis gravitatoris

Villorbina també va desmentir la creença popular sobre l’aprimament durant eclipsis. "El pes, la força amb què atreu la terra, es relaciona amb la massa corporal i la gravetat", va indicar la biotecnòloga. Pot ser que el valor a la bàscula sigui menor per una variació momentània de la gravetat, però la massa corporal roman exactament igual.

Modificacions en el comportament humà durant el fenomen

Respecte als canvis conductuals, Gemma Villorbina va explicar que "quan el cos detecta la foscor interpreta que arriba el moment del descans, i pot ser que arribi a secretar melatonina, però en qualsevol cas es tractaria d’un procés més emocional que real o físic". La resposta humana a l’eclipsi tindria més components psicològics que fisiològics.

Seguretat alimentària sense alteracions per l’eclipsi

Albert Ibarz, professor emèrit especialitzat en temes vegetals, va descartar qualsevol risc amb els aliments. "No passa res" amb el menjar, va explicar l’investigador, que va assenyalar que cap conclusió científica no recolza episodis de contaminació alimentària com a conseqüència d’un eclipsi, tampoc si no es cuinen aliments durant aquells moments.

El paper de la mitologia en la difusió de falsedats

Víctor Resco va plantejar durant el debat una reflexió sobre l’origen d’aquests mites: "No sé fins quin punt poden influir les mitologies, com les nòrdiques, i els mites populars" en la circulació d’algunes falòrnies. L’investigador va cridar l’atenció sobre les dos funcions culturals que històricament han tingut els constructes mitològics: el control social a través de la difusió de la por i l’intent de donar explicació a fenòmens naturals. "Ja no estem en aquesta era. Les societats avancen a partir de la lògica i de l’experimentació", va concloure el científic.