Un uròleg, sobre el càncer de pròstata: l’absència de símptomes dificulta la detecció primerenca i esperar a notar-los augmenta el risc de progressió

El càncer de pròstata en fase localitzada no presenta símptomes, la qual cosa dificulta la valoració del risc quan els pacients esperen a percebre senyals d’alerta. Així ho adverteix Fernando Gómez Sancha, director mèdic de l’Institut de Cirugía Urológica Avanzada (ICUA), que ha impulsat la campanya 'Càncer de pròstata: decideix amb informació, no amb por' juntament amb l’Institut #SaludsinBulos, coincidint amb el Día Mundial d’aquesta patologia celebrat l’11 de juny.

La iniciativa busca desmuntar els principals mites relacionats amb aquesta malaltia, que segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) afectarà 34.833 espanyols el 2026, consolidant-se com el quart tumor més diagnosticat i el primer entre homes. Gómez Sancha ha assenyalat que la desinformació no només genera incertesa, sinó que provoca retards en la consulta mèdica, interpretacions errònies del PSA, temor de seqüeles inexistents o la creença que tots els tumors requereixen idèntic abordatge terapèutic.

Malgrat la seua elevada prevalença, la majoria d’homes manquen de fonts fiables per informar-se adequadament. Un estudi publicat a 'American Journal of Clinical Oncology' revela que els pacients que recorren principalment a internet declaren penediment amb el seu tractament en un 43% dels casos, davant el 7-10% dels qui confien en els seus metges. Una altra investigació apareguda a 'Actas Urológicas Españolas', realitzada amb 370 homes espanyols, mostra un nivell alarmant d’alfabetització sobre la malaltia, amb una puntuació mitjana de 6,72 sobre 12. "Aquesta bretxa de coneixement alimenta mites que condicionen decisions, generen por innecessària i empitjoren l’experiència del pacient", ha explicat Carlos Mateos, coordinador de #SaludsinBulos.

El PSA elevat no confirma la presència de tumor

Entre les falòrnies més esteses figura la creença que un PSA alt equival a càncer, quan en realitat aquest marcador requereix interpretació i confirmació addicional. "El PSA pot augmentar per diferents motius, inclosos processos benignes. Davant d’una elevació nova, les guies recomanen repetir la determinació abans de passar directament a biomarcadors, proves d’imatge o biòpsia. La xifra ha d’interpretar-se juntament amb l’edat, l’evolució del PSA, el volum prostàtic i altres factors de risc," ha afegit l’especialista.

Així mateix, un tacte rectal normal no descarta la presència d’aquesta neoplàsia. Gómez Sancha ha aclarit que "l’estudi actual combina el PSA, els factors personals de risc, i si estan indicades, proves com la ressonància magnètica i la biòpsia. El tacte rectal pot aportar informació complementària i continua tenint utilitat clínica, però no confirma ni exclou la malaltia".

La vigilància activa és preferent en casos de baix risc

Un altre mite freqüent afirma que la cirurgia o radioteràpia immediata resulta imprescindible, quan en determinats casos de baix risc la vigilància activa constitueix l’opció més recomanable. El director mèdic de l’ICUA ha subratllat la importància de tractar cada pacient segons les característiques particulars de la seua malaltia i les seues prioritats personals. "Vigilar activament no significa no fer res, ja que implica controls programats i criteris per intervenir si el tumor canvia", ha puntualitzat.

Respecte a les seqüeles, la incontinència urinària no té per què ser permanent, ja que la seua evolució varia i nombrosos pacients experimenten millora en els mesos posteriors a la intervenció, encara que pot persistir en alguns casos. "El resultat de la intervenció dependrà de la situació prèvia del pacient, l’anatomia, extensió del tumor, la tècnica quirúrgica, l’experiència de l’equip i la rehabilitació. La cirurgia robòtica és una eina més; no garanteix per si sola la continència ni permet prometre el mateix resultat a totes les persones", ha comentat l’especialista.

La vida sexual no desapareix després de la cirurgia

Quant a l’impacte sobre la sexualitat, els experts han aclarit que l’operació pot afectar l’erecció i elimina l’ejaculació, produint-se un orgasme sec, però no suposa el final del desig, l’orgasme o les relacions sexuals. Aquesta precisió resulta fonamental per combatre la por que molts homes experimenten davant de la possibilitat de sotmetre’s a tractament.

Sobre els factors de risc, l’herència genètica incrementa les probabilitats, però nombrosos diagnòstics apareixen en homes sense antecedents familiars coneguts. "La valoració del risc depèn de diversos paràmetres. L’edat, els antecedents familiars i personals i determinats factors genètics o poblacions poden modificar-lo. No tenir familiars diagnosticats, no equival a risc zero", ha assegurat Gómez Sancha.

Vasectomia i ejaculació: què diu l’evidència científica

La campanya també desmunta la idea que la vasectomia provoqui càncer de pròstata. Encara que alguns estudis observacionals han trobat associacions petites, poden influir diferències en el seguiment mèdic i l’ús del PSA, sense establir-se una relació causal demostrada.

Finalment, respecte a la freqüència ejaculatòria, els estudis observacionals troben una associació entre més freqüència i menor risc de càncer de pròstata, però no demostren que existeixi una freqüència preventiva específica. "Aquestes investigacions no permeten afirmar que l’ejaculació sigui una intervenció preventiva ni prescriure una xifra concreta ja que associació no significa causalitat", ha finalitzat l’expert.