Els nens de la Guerra Civil fan memòria: “M’ha quedat la por”

Quatre lleidatans que van viure la Guerra Civil del 1936 al 1939 expliquen els seus records d’aquells anys, en què van veure amb la curiositat i el pànic dels ulls d’un nen unes atrocitats el descomunal balanç en vides de les quals continua sent un misteri estremidor.

Recordo que vam créixer amb molta por”, explica, 90 anys després de l’inici de la Guerra Civil, Jaume Arnal, un veí de la Seu d’Urgell que va viure aquells anys d’atrocitat i infàmia detonats amb la sublevació dels militars feixistes al nord de l’Àfrica. Va perdre el pare, que es “van emportar en un camió” a engegar trets a Betanzos (Corunya), i va veure com un dia rere l’altre les milícies anaven a buscar un oncle seu amagat en una masia. “Recordo que vam créixer amb molta por. El que m’ha quedat de tot el que vaig viure és la por”, assenyala.

“Érem criatures i tot allò ens espantava molt”, evoca José Nicolau, que va viure aquells anys a Mequinensa.

“Recordo l’enrenou d’homes i dones cantant pels carrers quan va començar la guerra i, pocs mesos després, el pànic perquè tothom pensava que vindrien els avions de Franco a matar-nos”, anota.

Arnal, de 92 anys, i Nicolau, que complirà els 95 a l’agost, són dos dels una mica més de 8.300 supervivents de la Guerra Civil del 1936 al 1939 que queden a Lleida (7.120) i la Franja (1.200 a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça). Van ser nens de la guerra, van créixer menjant pa negre, van suportar una dictadura de gairebé quatre dècades abans de poder envellir en democràcia.

Testimonis i entregues

SEGRE recull avui els seus testimonis, i els de Víctor Miarnau i Teresa Condal, per obrir una sèrie d’entregues que es prolongaran al llarg de diversos mesos i amb les quals projectarà llum sobre els principals episodis de la Guerra Civil a les comarques de Ponent i el Pirineu i sobre els seus protagonistes, fets i epopeies que sovint continuen sepultades, del tot o en part, per aquesta capa de silenci eufemísticament anomenada franquisme sociològic, creat a base de projectar unes pors que historiadors, memorialistes i mitjans de comunicació porten unes dècades conjurant.

La Guerra Civil va tenir un cost personal desmesurat, estremidor, en el qual a les morts s’hi va sumar la descapitalització humana de la mitja generació de joves que es va veure obligada a partir cap a l’exili per salvar la vida.

Quantes vides va segar la Guerra Civil a Lleida? La dada resulta impossible de determinar: hi ha més de 400 fosses comunes per investigar, part de les quals pendents encara de localitzar; alguns treballs parlen d’un miler de desapareguts, entre lleidatans i persones d’altres territoris el rastre de les quals es perd a Ponent, una investigació apunta a 400 pacients de psiquiàtrics morts, la sanguinària repressió de rereguarda no va baixar de les 1.200 víctimes mortals, entorn de 1.100 soldats van expirar als hospitals de la capital, els bombardejos de l’aviació revoltada i els seus aliats del fascio italià acabaven amb la vida d’almenys 254 persones més i, finalment, només al front del Segre es parla de 5.000 soldats morts. I a això cal sumar-hi els efectes de la fam i les malalties i, també, els de la sagnant repressió que va seguir la presa del poder per part dels revoltats.