Localitzen 56 fosses de la Guerra Civil i la dictadura a la Cerdanya
Fotografia d’arxiu d’una fossa de la Guerra Civil. - AJUNTAMENT DE SOLSONA
Una investigació ha localitzat 56 fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista a la Cerdanya i ha permès reconstruir la mort i inhumació de més de 300 persones. Part d’aquestes fosses es van trobar en tres municipis de la demarcació de Lleida, que són Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet i Prullans, a més d’Alp i Puigcerdà.
En aquesta última localitat n’hi ha un total de 16 al cementiri municipal, en les quals predominen les restes de persones que van ser víctimes dels afusellaments massius després que fos ocupada per les tropes franquistes. La investigació multiplica per sis les fosses que fins ara figuraven a l’inventari de la Generalitat, que n’hi comptabilitzava únicament 9, i aporta una visió més completa dels episodis de violència i repressió viscuts a la comarca entre el 1936 i els primers anys del franquisme.
L’estudi, impulsat per la direcció general de Memòria Democràtica i elaborat per l’historiador Marc Pont Fitó, es va presentar dijous a la tarda al Museu Cerdà de Puigcerdà, en un acte que estava obert a la ciutadania. El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, va destacar que la investigació “permet aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil i la repressió, mentre contribueix a recuperar i preservar la memòria democràtica a partir d’una base documental rigorosa”.
Segons Menéndez, “conèixer on es troben les fosses i comprendre el context en el qual es van originar és un pas imprescindible per continuar avançant en les polítiques de memòria i en la restitució de la dignitat de les víctimes”. L’estudi reconstrueix episodis com la repressió dels primers mesos de la guerra, els enfrontaments amb el militant anarquista conegut com el Coix de Màlaga, la persecució de persones ocultes i fugides, els bombardejos feixistes i la retirada republicana cap a França el 1939. La investigació destaca el paper estratègic d’aquest territori fronterer, que va actuar de rereguarda republicana a banda de com a punt d’acollida de població refugiada.
