Dos germanes, mil subtrames

Els duets contraris solen funcionar molt bé en la ficció i, per descomptat, a Hollywood en són més que conscients. Una fórmula àmpliament explotada per tots els gèneres que va des de clàssics de la comèdia musical com Seguim la flota (1941), amb Fred Astaire i Ginger Rogers, passant per la mítica saga d’acció Arma letal (1987), protagonitzada per Mel Gibson i Danny Glover, fins a thrillers com Seven (1995), amb uns superbs Brad Pitt i Morgan Freeman, per esmentar tan sols alguns exemples.

En aquest drama de vuit episodis, adaptació de la novel·la homònima d’Alafair Burke, ens trobem davant d’una novaiorquesa amb una vida tan organitzada com acomodada que ostenta un bon càrrec en el sector editorial, Chloe (Jessica Biel), i la seua germana Nicky (Elizabeth Banks), una dona que prova de tenir un vincle més pròxim amb el seu distanciat fill mentre brega amb les seues addiccions passades i el pes d’una caòtica existència.

L’assassinat de l’espòs de la primera, un prestigiós advocat anomenat Dave (Corey Stoll), i el conflicte per la tutela del fill adolescent de la segona, Ethan (Maxwell Acee Donovan), serveixen com a catalitzadors no la trama, sinó de les mil subtrames que hi brollen. Perquè Olivia Milch (Ocean’s 8, Dude) i Regina Corrado (The Strain, Fills de l’anarquia), les creadores del xou, semblen obsessionades amb retorçar la història, recarregant-la d’una multitud de girs argumentals i pistes falses que, en definitiva, no fan sinó enterbolir una intriga familiar que ja caminava per si sola a l’obra de Burke.

Per acabar-ho d’adobar, les interpretacions se senten forçades i només Kim Dickens, que interpreta la detectiva Nancy Guidry, sembla disfrutar sobre un escenari en el qual absolutament tot l’elenc és sospitós d’assassinat –fins i tot el jove Ethan– però no d’estar passant-ho bé davant de les càmeres.

Presentada a més a un ritme desordenat que tampoc estalvia en flashbacks, la cinta queda molt lluny d’antecessores similars com Ferides obertes (2018) o Mare of Easttown (2021), sense rastre d’innovació ni indici de sorprendre –malgrat intentar-ho.

Provar d’esbrinar quina de les germanes és la millor, una cosa que tampoc resulta gaire difícil de predir amb només llegir la sinopsi, suposarà tot un exercici de paciència per a qui estigui disposat a resistir les vuit hores d’un metratge amb massa ombres i molt poques llums.