La Corea ‘noir’ prèvia al K-pop

A finals de l’any passat, Park Eun-kyo (Mother, Mar de la tranquil·litat) i un primerenc Park Joonseok ens van sorprendre amb aquesta cinta de sis capítols emmarcada a la Corea del Sud de la dècada dels 70. Dic van “sorprendre” perquè, com és sabut, les produccions sud-coreanes –popularment conegudes com a K-drames– solen estar més centrades en el romanticisme que en el thriller polític d’acció intensa enfocat en l’espionatge. Si hi afegim un pressupost aproximat de 72.000 milions de wons sud-coreans, quan la mitjana invertida en els xous de l’esmentat país se sol acostar als 300 milions, ja podem avançar que no ens trobem davant d’una obra convencional. Sota l’ombra de la dictadura militar de Park Chung-hee, la història gira entorn de dos personatges. En primer lloc, Baek Gi-tae (Hyun Bin), que es presenta davant del món com a home de negocis quan en realitat és un agent de la KCIA (Agència Central d’Intel·ligència de Corea), lloc que instrumentalitza per alçar una xarxa de contraban de metamfetamina i altres productes il·legals amb què compra poder i favors polítics.

A l’altre costat del tauler es troba Jang Geon-yeong (Jung Woo-sung), un fiscal de Busan obsessionat amb netejar la podridura institucional del seu país i que compta amb l’ajuda d’Oh Ye-jin (Seo Eun-su), una jove detectiva capaç de lluitar al carrer i de llegir un expedient amb la mateixa intensitat.

La investigació del cas d’assassinat d’una parella el rastre de la qual els conduirà a una xarxa de narcotràfic que sembla connectar màfies locals, yakuza japonesa i alts càrrecs governamentals, serveix com a detonant d’una trama que destaca per l’ambició temàtica, la potència interpretativa del duo protagonista i la cuidadíssima escenografia noir.

Però cap guió és perfecte i el de Made in Korea no és una excepció: l’irregular ritme fa que la narració perdi força en el tram mitjà, acusant una capa històrica sovint excessivament decorativa per a una infinitat de trames i personatges que poden acabar resultant aclaparadors per a l’espectador.

El temps dirà si el gir de registre cap a uns codis més tradicionalment occidentals la converteix o no en un referent, però de moment la confiança de Disney en aquest projecte és evident: la segona temporada va ser confirmada per al 2026, abans d’arribar a estrenar-se aquesta primera part.