El poble de Lleida que atresora una fortalesa única al món ibèric
Els Vilars d’Arbeca són un dels jaciments arqueològics més ben conservats d’Europa
Una vista dels Vilars d’Arbeca.
Al cor del pla de la província de Lleida, a la localitat d’Arbeca, s’amaga un tresor arqueològic de valor incalculable: la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Aquest conjunt arqueològic excepcional és considerat un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat de Ferro i la Cultura Ibèrica.
La singularitat d’aquesta fortalesa rau en el seu impressionant sistema defensiu, compost per una muralla reforçada amb dotze torres, un camp frisó de pedres acuradament disposades i una profunda fossa. Però això no és tot, els Vilars comptaven amb un enginyós sistema de control de les aigües que, a més de fer la fortalesa encara més inexpugnable, permetia als seus habitants tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central, fins i tot en cas de ser atacats.
Una construcció meticulosament planificada
La construcció de la Fortalesa dels Vilars es remunta al segle VIII aC, durant la Primera Edat de Ferro. Els seus fundadors, els mateixos habitants del pla que més tard formarien el poble ilergeta, van escollir acuradament l’emplaçament a prop de l’aigua del barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. Malgrat renunciar al costum tradicional d’ubicar les fortaleses en turons, van assumir els riscos i l’esforç constructiu que implicava proveir-se de pedra des d’una distància de més de 2 quilòmetres.
Aquesta decisió ben meditada els va permetre aixecar una estructura urbanística preconcebuda amb un impressionant dispositiu defensiu. El jaciment va ser declarat Bé d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1998, reconeixent el seu extraordinari valor històric i cultural.
Els Vilars rebran millores pròximament.
Millores per potenciar l’atractiu turístic
Amb l’objectiu de fer la Fortalesa dels Vilars encara més atractiva per als visitants, es durà a terme una intervenció integral que es prolongarà fins juny. Entre les principals actuacions, s’eliminarà la rampa construïda anys enrere per facilitar els treballs arqueològics i es restaurarà l’últim tram de muralla, elevant-lo amb nous carreus per fer-ho més visible.
A més, es realitzaran treballs d’enjardinament, instal·lació de reg per degoteig en talussos i millores a l’aparcament, incloent la plantació d’arbres per proporcionar ombra als vehicles estacionats. La seguretat també serà reforçada amb el desplegament d’una xarxa de càmeres de videovigilància.
Un jaciment amb molt per descobrir
Malgrat els avenços en la investigació, encara queda molt per descobrir en aquest antic assentament iber, habitat entre els segles VIII i IV aC. La directora del jaciment, la catedràtica de Prehistòria de la UdL Natàlia Alonso, va assenyalar que encara no s’ha trobat la necròpolis i que hi ha un camp al nord de l’actual jaciment on encara no s’ha intervingut. A més, va destacar la importància de la tasca d’anàlisi i publicació de 35 anys de troballes a Arbeca.
Arbeca, un poble amb encant
El poble d’Arbeca es troba situat entorn d’un turó de 357 metres d’altitud a la comarca de Les Garrigues, a Lleida. Amb una població de 2.126 habitants (2019), la seua principal activitat econòmica és la ramaderia i l’agricultura, juntament amb indústries com els pinsos, tallers mecànics, tèxtils i la construcció.
Una vista d’Arbeca.
El terme municipal d’Arbeca, amb una extensió de 58,64 km², limita amb els municipis de Miralcamp, Vilanova de Bellpuig, Belianes, Maldà, Omellons, La Floresta, Puiggròs i Les Borges Blanques. El seu paisatge està drenat per pintorescos barrancs coneguts popularment com a l’Aixaragall, Borgetes, Comes de Maldà, Trull i l’Espareguerra.
