La mort digital
És la gran pregunta que tota la humanitat s’ha fet al llarg de la seva existència. Molts hi han donat resposta utilitzant la fe, altres la racionalitat tant absoluta com incerta, i molts jugant amb l’escepticisme. Respecte a la mort hi ha molts dubtes i una sola certesa, que tots sabem quina és, el final ineludible. Desaparèixer d’aquesta història. Arribar a ser cendres. Mirar que hi hagi un llegat i que algú ens recordi de tant en tant. Però allò que fins avui era tan fàcil i descansat per al difunt sembla que la humanitat del segle XXI hagi pensat a subvertir-ho. Els nou pensadors, àvids de trencar les normes, ja pensen com poder canviar aquests escenaris i, és clar, com no podia ser d’una altra manera, treure’n rendiment. A través dels morts, així de cru. La idea és la d’aprofitar aquesta IA tan suggerent per tantes coses per convertir els nostres morts en companys de vida en el món digital. Si una màquina pensa i raona (cada cop millor), per què no pot tenir el rostre i la veu dels nostres difunts? Quina societat en sortirà quan això passi?
Però això és aventurar-nos en escenaris venidors. Ja en parlarem. Aquest número el dediquem a entendre la relació de la mort amb els nostres actius digitals. Què passa amb la nostra vida digital, on van a parar els nostres documents i fotografies, qui es fa càrrec del nostre perfil de les xarxes socials i qui recull, per exemple, les carteres plenes d’actius monetaris virtuals.
Una preocupació creixent però que la seva solució, que és la de tenir un testament digital, està encara molt poc estesa. Aquella màxima de deixar-ho tot ben arreglat es pot aplicar també a la nostra petjada digital i fer que als que venen darrere nostre no els caigui, mai millor dit, un mort a sobre per recuperar uns actius que, si no queda tot ben estipulat, quedaran flotant en l’aire per sempre més. Ens hi va el descans etern.
