Els reptes ambientals i tecnològics del sector agroalimentari
Els reptes que té actualment el sector agroalimentari per davant son molts, i d'una alçària considerable. Ens trobem davant d’un esforç global que caldrà abordar inevitablement. No obstant, ja podem aportar algunes reflexions meditades a partir del que podem observar al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, (ara Parc AgroBioTech de Lleida) amb un especial enfocament sobre el cas de les Terres de Lleida.
En primer lloc, els resultats assolits pel sector agroalimentari del país són contundents en termes econòmics, productius i tecnològics. Diversos subsectors del gran univers agroalimentari dels espais de Lleida queden en posicions capdavanteres. Això ha estat possible en un país que ha sabut treballar molt bé els recursos disponibles, que disposa d'una experiència secular i que ha incorporat els avenços científics i la tecnologia. Certament es tracta d'un sector divers, però la imatge de gran productora agroalimentària que té "Lleida" és reconeguda nacionalment i internacional.
Les grans línies de futur de la producció agroalimentària hauran de tenir en compte: el manteniment d'un grau de competència internacional potent, oferir un alt nivell qualitatiu de la producció ajustat als diferents nínxols de mercat, gestionar els reptes mediambientals i ajustar les noves tecnologies amb el saber fer ancestral.
La regió agrària de Lleida disposa d'uns actius naturals i de desenvolupament econòmic que en fan un espai singular: disponibilitat de sòls de bona qualitat, disponibilitat de l'aigua del Pirineu pels regadius, un clima que permet un ampli ventall de cultius, un sector professional competitiu a qualsevol nivell, una infraestructura d'equipaments i instal·lacions potent, centres de formació i recerca, i una posició geoestratègica inigualable. I també un Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, una entitat capaç de reforçar i millorar les connexions de l'ecosistema agroalimentari en una visió integradora que treballa per generar sinergies i que dona com a resultat un mix complex i potent.
Així, apuntem dues línies que entenem poden ser estratègiques envers el futur del sector agroalimentari. D'una banda, una actitud responsable mediambiental de tot el sector productiu; una responsabilitat empresarial, professional i ètica envers el medi ambient que ha d'anar molt més enllà de la normativa aplicable, i ha de ser un motor bàsic de la gestió. El sector productiu agroalimentari ha de tenir un paper fonamental, per la seva cobertura territorial, no només en aplicar un criteri de sostenibilitat, sinó també en un marc regeneratiu amb una millora i interacció entre els espais anomenats naturals o els espais anomenats productius. Tot és natura que interacciona i que tindrà un paper clau en aspectes com la mitigació del canvi climàtic, la biodiversitat o la millora de l’educació per la ciutadania, que cada cop és urbana.
D'altra banda, tenim el repte de combinar la nova tecnologia i els sabers ancestrals: el semiconductor i el marge de pedra seca, el data mining i la biodiversitat, l'automatització i la connexió de l'ésser humà amb la terra. Com hem pogut veure, les aportacions tecnològiques han estat essencials per augmentar la producció, per exportar, per superar obstacles naturals, però ha estat sempre necessari un pilotatge humà que cal mantenir i millorar. Respectar el medi natural ha de ser compatible amb integrar la nova tecnologia, mantenir el fil del coneixement ancestral i mostrar un sector agroalimentari amb una imatge que representi el seu valor.
En definitiva, el Parc AgroBioTech està fortament compromès en treballar per aconseguir els objectius esmentats anteriorment, incloent-hi metes existents i aquelles que estan emergint en l'actualitat i en els propers anys, amb la determinació de ser un punt de referència en el sector.
