Teresa Botigué Satorra, infermera: “La millor evidència canvia comportaments sense deixar ningú enrere”

Coordina el GREISI i ha liderat i participat en projectes d’EpS, cronicitat i envelliment, amb una trajectòria centrada en la transferència i l’impacte comunitari.

Què fa diferent el GREISI en el panorama de la recerca en salut? 

La combinació. Treballem l’EpS, la infermeria, la sostenibilitat i la innovació com a peces d’un mateix trencaclosques. Diagnostiquem necessitats reals, codissenyem amb els agents implicats i mesurem l’efecte de les intervencions. Això ens permet obtenir resultats que es poden transferir ràpidament a les persones i als seus entorns. El nostre enfocament és integral i connecta la recerca amb la vida quotidiana.

Com defenseu el valor de la recerca aplicada davant la idea que “sense laboratori no hi ha ciència”? 

Amb mètode i resultats. Fem recerca rigorosa: utilitzem instruments validats, dissenys metodològics sòlids i avaluacions comparatives abans i després de les intervencions. El nostre “laboratori” és la vida real i l’objectiu és clar: canviar coneixements, habilitats i actituds. Quan una intervenció redueix la deshidratació en residències o millora el benestar d’estudiants, això és ciència amb impacte directe. La recerca aplicada no és menys científica; és simplement més propera.

Parleu sovint de transferència i d’apoderament. Com s’aconsegueixen de veritat? 

Amb participació significativa. En les nostres investigacions involucrem professionals, cuidadors, estudiants, pacients i comunitats en totes les fases del procés. Codissenyar vol dir adaptar llenguatges, horaris i formats, perquè tothom pugui participar. Transferir significa deixar capacitats instal·lades: protocols, materials, formació i aliances locals perquè el projecte continuï sense nosaltres. L’apoderament no és un resultat puntual, sinó una estratègia de sostenibilitat.

Quins reptes trobeu a l’hora de fer recerca amb retorn social? 

El primer repte és la sostenibilitat: moltes intervencions funcionen, però necessiten temps, recursos i aliances per mantenir-se més enllà del projecte. També ens trobem amb dificultats logístiques, com adaptar els ritmes acadèmics als de les comunitats o garantir la participació significativa de tots els agents. Tot i això, cada cop més institucions i professionals entenen que la recerca amb retorn social no només és necessària, sinó que és clau per avançar cap a un sistema de salut més equitatiu i centrat en les persones.

Quin és el vostre proper pas com a grup? 

Escalar i compartir. El nostre proper pas és fer créixer les intervencions que han demostrat ser efectives, adaptant-les a nous contextos i ampliant-ne l’impacte. Actualment, també formem part de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida), fet que ens permet establir sinergies amb altres grups i línies de recerca. A més, hem ampliat l’equip amb noves investigadores que reforcen les àrees estratègiques del GREISI, aportant mirades complementàries i consolidant el nostre compromís amb la recerca aplicada, interdisciplinària i amb retorn social.