Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PUBLICACIONS PRESENTACIÓ

La història de 'La Maseta', lleidatana executada el 1839

  • J.B.
Actualitzada 08/11/2017 a les 11:10
Un llibre repassa la vida i l’època de Teresa Guix, condemnada al garrot vil a Lleida || Després del documental gravat el 2015
Els autors, Núria i Felip Gallart (al centre), ahir a la UdL.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els autors, Núria i Felip Gallart (al centre), ahir a la UdL.

MAGDALENA ALTISENT

Va començar fa més de dos anys com un treball d’investigació de Batxillerat de Núria Gallart, que va incloure l’enregistrament d’un film documental, i ha culminat ara amb un ampli llibre històric sobre la vida i l’època de la jove lleidatana Teresa Guix, coneguda popularment com La Maseta, sentenciada a mort el 1839 al garrot vil. La Universitat de Lleida va acollir ahir la presentació del llibre Teresa Guix, la Maseta (1816-1839). Una dona de tràgic destí (Pagès Editors), amb Núria Gallart –que actualment estudia Educació i Treball Social a la UdL– i el seu pare, l’escriptor Felip Gallart, que li ha donat suport des del principi en aquest treball d’investigació històrica, donant forma literària al guió del documental i ara també a aquest volum. L’acte va comptar amb la presència de la catedràtica de Filologia Francesa de la UdL Àngels Santa i representants de l’editorial. L’obra amplia la informació del documental, gravat l’estiu del 2015 i estrenat el novembre d’aquell any al Cafè del Teatre. La protagonista de la història, una jove de tot just 23 anys, va ser acusada d’assassinar el marit, es va passar un any a les masmorres de Lleida –actualment museïtzades als baixos de la Paeria– i va ser finalment ajusticiada al garrot vil davant del públic sota el pont Vell al costat del Segre. Durant l’empresonament, les classes populars de la Lleida de l’època la van convertir en una santa i el seu tràgic final es va cantar en romanços i es va narrar en fulletons que es van vendre per tot el país, transformant-la en un personatge de llegenda, arquetip de pecadora penedida o d’heroïna romàntica. Els poders civils i religiosos van aconseguir que la seua condemna i mort fossin un exemple de mètode de control social en una època de submissió de la dona. De fet, el treball de Núria Gallart va nàixer relacionant aquest cas de la Lleida de la primera meitat del XIX amb la qüestió del maltractament i la violència contra la dona i guanyant la beca Cristina de Pizan, que convoca la regidoria de Polítiques d’Igualtat de la Paeria.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre