Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Malgrat la demanda, els bisbes de Barbastre i Lleida es van mostrar cordials davant dels mitjans de comunicació.
EFEMàxima expectació mediàtica al Jutjat número 1 de Barbastre. Gairebé un quart de segle després de la segregació del bisbat de Lleida, el litigi per les 111 obres d’art del Museu de Lleida, originàries de parròquies aragoneses, va arribar davant d’un tribunal civil convertit en causa 42/2018.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va ser el primer a declarar. Ho va fer dempeus quan passaven pocs minuts de les deu del matí i va assegurar que encara que sempre havia acatat les lleis i acceptat la jerarquia eclesiàstica, “després que Barbastre obrís la via civil entenc que s’obre un nou procés en el qual comencem de zero” i com que “no he rebut cap indicació des del Vaticà en cap sentit, em sento lliure per defensar l’art davant de les noves proves que han aparegut i que abans no s’havien tingut en compte”. Es referia a les investigacions de Carmen Berlabé, autèntica protagonista de la maratoniana sessió judicial que va tenir lloc ahir (vegeu la pàgina 4), que ha documentat la propietat de les obres en litigi. “M’ofèn que es tracti de lladre el bisbe Meseguer”, va afegir aïrat el bisbe de Lleida en defensa de qui va ser el fundador del Museu Diocesà el 1893, la qual cosa va valer una reprimenda del jutge.
D’altra banda, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, va lamentar haver hagut d’arribar a un judici amb un “germà”. “No seríem aquí si hi hagués hagut col·laboració”. Això sí: “la propietat de les obres no és negociable perquè és òbvia” i va criticar “l’entossudiment” del consorci del Museu de Lleida que sempre ha impedit als bisbes “acatar les sentències de Roma malgrat que 111 obres per a Catalunya, que té tant patrimoni, no són res”. En realitat, Lleida qüestiona 83 d’aquestes 111 peces. “M’alegro que hi hagi acord en trenta”, va postil·lar Pérez amb sorna.
