x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

HABITATGE

El Suprem veu abusiu que la banca imposi el pagament d'impostos en hipoteques

Actualitzada 19/03/2018 a les 18:30
El Suprem veu abusiu que la banca imposi el pagament d'impostos en hipoteques

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vista aèria del la seu del Tribunal Suprem.

EFE/Archivo

El Tribunal Suprem considera abusiu que les entitats imposin el pagament de tots els impostos i despeses derivades de la formalització d’una hipoteca "sense cap negociació" al consumidor, sobre qui, tanmateix, continuarà recaient el gravamen sobre Actos Jurídicos Documentados (AJD).

En dos sentències conegudes aquest dilluns, el ple de la sala civil explica el seu veredicte, avançat el passat 28 de febrer, encara que evita pronunciar-se sobre l’adequació de l’impost, en ser una qüestió de caràcter fiscal competència de la via contenciós-administrativa, que queda al marge de la normativa en matèria de protecció als consumidors.

Sobre això, remet la jurisprudència dictada per la sala pertinent del Tribunal Suprem, avalada també pel Tribunal Constitucional que en sengles interlocutòries va defensar com a "política legislativa vàlida" que fos el prestatari el que abonés l’AJD en qualitat de beneficiari de la hipoteca.

Procedents de l’Audiència Provincial d’Oviedo, els recursos es dirigien contra Banc Sabadell, com a hereu del negoci de Banco Herrero, i CaixaBank, per entendre abusiva l’estipulació que imposa al consumidor el pagament de tributs "obligació de les entitats".

Ara, el Suprem declara nul·la la clàusula que atribuïa "indiscriminadament i sense distinció" totes les despeses i impostos al client, al que acorda mantenir el gravamen respecte de la constitució del préstec, raó per la que explica "no cap cap devolució de les quantitats".

No obstant això, fixa que en el cas del timbre dels documents notarials la taxa corresponent a la matís -folis dels quals consta una escriptura- sigui abonada a parts iguals entre banc i usuari en els supòsits en els que existeixi pacte, en tant que sobre les còpies, haurà de ser la part sol·licitadora la que afronti el desemborsament.

Amb tot, no l’aplica al cost d’expedició al·legat en els recursos, ja que "més enllà de la seua escassa incidència econòmica" no ha quedat acreditat que els demandants haguessin pagat quantitat més enllà de la corresponent a la constitució de la hipoteca.

En nota de premsa, la presidenta de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin), Patricia Suárez, mostra el seu "desacord" amb la decisió i anuncia que demanarà als jutges que elevin una qüestió prejudicial perquè Europa aclareixi les conseqüències de declarar abusiva una clàusula per generar desequilibri.

"El Suprem ens dóna una de freda i una de calenta", apunta Suárez, qui sosté que el correcte en aquests casos seria anul·lar-la per complet i que "el banc aboni les despeses".

Sobre això, advocats especialitzats en dret tributari insisteixen en l’esperable d’un fallo que aplica la regulació marcada per la pròpia llei.

En tant que sobre el timbre, ho consideren un "matís menor", ja que el preu dels folis és "mínim" -uns 15 cèntims-, la qual cosa fa que en el "99,9 % de les vegades, aquesta despesa sigui irrellevant", sosté el soci de Lean Abogados José Miguel Blasco.

Segons les estimacions, en una hipoteca de 150.000 euros per a la qual s’obté un préstec per valor de 120.000 euros, les despeses associades a la hipoteca -notaria, registre, taxació o AJD- s’acostarien als 3.000 euros, dels quals entorn d’1.500 euros correspondrien a l’impost.

D’acord amb els experts, es mantenen "intactes" les possibilitats de recuperar l’abonat en concepte de despeses de notaria, gestoria, taxació o registre, als quals no al·ludeix el Suprem, així com en interessos de demora, comissions de venciment anticipat o d’obertura.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre