Primer pas per poder ajustar l'edat de jubilació real a la legal

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de llei que garanteix el poder adquisitiu de les pensions al pujar-les amb l’IPC i amb el qual es pretén atansar l’edat efectiva de jubilació a l’edat legal mitjançant la revisió del model de jubilacions anticipades i la introducció de més incentius per retardar el retir del mercat laboral.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va destacar després de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la norma recull “mesures clau” per al col·lectiu de pensionistes, els dona “tranquil·litat” a l’acabar amb la “incertesa” de quant pujaran les pensions cada any i permet tornar al consens en matèria de pensions, davant de reformes unilaterals del passat.

S’apujaran les pensions amb l’IPC i es fomenta el retard voluntari del retir laboral amb més incentius

La reforma, que es preveu que entri en vigor el 2022 després del seu pas per Corts, suprimirà els aspectes més polèmics de la reforma del 2013: l’índex de revalorització de les pensions, que en limitava la pujada anual a un 0,25% en situacions de dèficit, i l’anomenat factor de sostenibilitat, que serà reemplaçat per un nou mecanisme d’equitat intergeneracional.

Amb aquesta reforma es garanteix el manteniment del poder adquisitiu de les pensions amb la fixació d’un mecanisme estable de revalorització, pel qual l’1 de gener de cada any s’incrementaran les pensions d’acord amb la inflació mitjana anual registrada el novembre de l’exercici anterior. A més, si la dada és negativa, no hi haurà modificacions en les pensions.

Com a novetat, s’estableix que en el cas de la jubilació anticipada voluntària, els coeficients reductors de la pensió passaran a ser mensuals, no trimestrals, i només hi haurà períodes transitoris d’aplicació d’aquests en el cas de les pensions màximes.

D’altra banda, el Consell de Ministres va aprovar també el reial decret de mesures urgents per reduir la temporalitat a les administracions públiques firmat ahir entre el ministeri de Política Territorial i Funció Pública i els sindicats més representatius del sector. El Govern va confiar que, amb els canvis en la normativa, aquest procés d’estabilització sigui l’últim que necessiti el sector públic.

Tot això mentre l’oferta d’ocupació es va reduir un 52% a Catalunya, a causa de la crisi de la Covid-19, 10,3 punts percentuals per sobre de la reducció mitjana estatal. En el conjunt d’Espanya, l’oferta d’ocupació es va desplomar un 41,9 per cent el 2020 per la crisi de la pandèmia després de set anys de creixements continuats.

Durant els mesos més durs de la pandèmia, els del primer estat d’alarma, l’oferta d’ocupació va arribar a enfonsar-se un històric 70% de mitjana respecte al mateix període de l’any anterior. El 2020 va suposar “un abans i un després” per al mercat de treball, amb la paralització de l’activitat a tots els sectors que no es van considerar essencials, la imposició del teletreball i canvis en els protocols de seguretat i prevenció.

Calviño congela les expectatives d’apujar l’SMI aquest mateix any

La vicepresidenta segona i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va advocar ahir per esperar a veure com evoluciona l’ocupació en la segona part de l’any abans de prendre una decisió sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), congelat el 2021 en 950 euros bruts mensuals.

“Veurem com evoluciona l’ocupació durant aquesta segona part de l’any i espero que com més aviat millor es recuperi el camí de pujada de l’SMI en el qual ens trobàvem quan ens va colpejar la pandèmia”, va dir Calviño. Les seues paraules contrasten amb la posició de la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dilluns deia que el president del Govern central, Pedro Sánchez, ha de prendre una decisió valenta com amb els indults als presos independentistes.

Lleida guanya pes en la contractació a Catalunya Lleida guanya pes en el conjunt de Catalunya en matèria de contractació. Així ho reflecteix un estudi d’Adecco, segons el qual Barcelona manté la seua hegemonia com a província amb més influència en l’oferta d’ocupació, amb un 83,9%, si bé ha rebaixat en tres punts l’aportació a l’ocupació a la comunitat el 2020. Tarragona, per la seua part, continua estable en el segon lloc (7,6%), mentre que Girona (4,8%) i Lleida (3,5%) han incrementat en més d’un punt les seues ofertes d’ocupació.