Mateu Mòdol, de 96 anys: "Encara podria jugar al futbol"

Mateu Mòdol (Montoliu, 20-1-1921) no apareix en cap de les fotos de la celebració de l’ascens a Primera divisió del Lleida, el 26 de juny del 1950. Mentre els seus companys ho celebraven al Camp d’Esports després de guanyar el Múrcia 4-1, estava a l’hospital, tal com rememora, als 96 anys, des del seu domicili a Montpeller. “Feia molta calor, faltaven pocs minuts per al final i jo estava molt cansat. Em van posar d’extrem però em continuaven arribant pilotes”, recorda el centrecampista. “Em vaig esvanir, vaig caure completament exhaust.” Mentre el portaven al vestidor, la gent l’abraçava. Era un dels jugadors que feien possible que, deu anys després de la fundació del Lleida, l’equip pugés a Primera. “Vaig estar un parell de dies ingressat en un hospital mentre la ciutat estava de festa.”

Mòdol havia fitxat aquella mateixa temporada procedent del Múrcia. Va ser un dels precursors a parar la pilota i baixar-la jugant-la amb criteri. “Una vegada a Saragossa el seu entrenador es va sorprendre al veure com ho feia i me n’anava de dos rivals.” Li agradava obrir el joc des dels extrems, “no com ara, que tots volen fer com el Barça i entrar pel mig”.

Mostra un bon estat de forma i assegura que tornarà a Montoliu, el seu poble, quan en faci 100

El 1955, als 34 anys, es va retirar després d’una lesió al genoll. Jugava llavors a França, on la seua família es va exiliar després de la Guerra Civil i ja es va quedar a viure en aquest país. “Jo sóc llibertari i també ho va ser el meu pare i el meu mestre”, explica.

Va participar en la contesa però recorda que “mai vaig haver de disparar. Tenia 17 anys i com que era el més jove em van posar d’auxiliar mèdic”. Exiliat a França, es va veure obligat a tornar per fer la mili a Girona. Allà va despuntar jugant a futbol i el va fitxar el Martinenc. Va passar al Múrcia i al Lleida, encara que després de pujar a Primera “cinc companys i Josep Peralta, preparador físic, ens en vam anar al Cadis”. Va passar pel Badalona, va tornar al Lleida (1951-53) i es va retirar al Cahors francès el 1955.

“Encara podria jugar”, diu presumint de forma física. Fins fa poc tornava a Montoliu per a la festa major. “Tornaré quan compleixi els 100”, afirma.